El passat 26 de juny, el Campus del Poblenou de la UPF va acollir un acte ben especial per als graduats i graduades en Comunicació Audiovisual: els 30 anys dels seus estudis.

La trobada d’alumni, que va servir perquè companys i companyes d’estudis es poguessin retrobar, va ser un dels diversos esdeveniments que el Departament i la Facultat de Comunicació de la Universitat han celebrat durant aquests mesos, en ocasió d’aquesta fita.

El degà de la Facultat de Comunicació, Rafael Pedraza, i la directora del Grau en Comunicació Audiovisual, Mar Guerrero, van donar la benvinguda al centenar de persones assistents a l’acte i també van estar presents en el moment de la copa de cava i de tallar el pastís pel trentè aniversari dels estudis.

Transformar l’audiovisual, Amb Ulls UPF

Com els estudis de Comunicació Audiovisual han transformat el món professional i les obres que s'hi han produït? Quatre alumni de diferents generacions, Carla Subirana, Carlos Marqués-Marcet, Alba Barneda i Alba Cros, van reflexionar sobre els canvis viscuts en la producció audiovisual durant les darreres dècades en una taula rodona moderada per Ona Anglada, alumni del Grau en Comunicació Audiovisual (2017), del Màster Universitari en Recerca en Comunicació Social (2019) i del Doctorat en Comunicació (2024).

Carla Subirana, alumni de la promoció 1997, va encetar el debat parlant sobre com ha canviat l’audiovisual en els últims 30 anys. La directora i guionista de cinema i televisió (Nedar, Volar, Sica) va remarcar que el procés creatiu és molt diferent.

El director, guionista i  muntador (10.000 km, Terra ferma, Els dies que vindran) Carlos Marqués-Marcet, alumni de la promoció 2006, va abordar el canvi de paradigma en l’ofici. “Abans era un ofici de pares a fills”, però en el món actual l’accessibilitat a canviat. En aquest context, en què és més fàcil fer un curtmetratge o editar un film, es va plantejar: com retrobar l’emoció de fer cinema?

Alba Barneda, alumni de la promoció 2008, va explicar que ha augmentat el nivell del sector audiovisual i que, alhora, s’ha internacionalitzat. Un fet que la directora de producció a CANADA veu en el seu dia a dia produint videoclips, anuncis, etc.

L’alumni de la promoció 2014 Alba Cros, cineasta i directora de fotografia (Les amigues de l'Àgata, Alteritats), va parlar també de l’àmbit internacional pel que fa als referents. “Cada cop més es desdibuixa la singularitat”, va afirmar, i al mateix temps va reivindicar la necessitat de cada creador i creadora de cercar allò que els fa únics i úniques, la seva singularitat.

“El cinema és una eina poderosa i transformadora. En el futur, m’agradaria que continués sent així perquè encara hi ha molta feina per fer” va dir Subirana, que és també sòcia fundadora de Dones Visuals, un projecte amb el qual volen construir una societat més igualitària fomentant la presència equitativa entre dones i homes, i promovent la diversitat i inclusió de mirades diverses. Alhora, va parlar de l’elitisme en el cinema i la necessitat de revertir la situació, malgrat que, juntament amb Marqués-Marcet, van coincidir en la dificultat per aconseguir-ho. 

Barneda i Cros van sumar-se a la reflexió sobre el futur del sector audiovisual referint-se a Cinema en curs, un programa de pedagogia del cinema i amb el cinema a escoles i instituts que volen que se segueixin desenvolupant.

Ser alumni de Comunicació Audiovisual de la Pompeu…

És per sempre. I també, molt característic. Cros va parlar del tarannà per descobrir dels graduats i graduades d’aquests estudis de la UPF. “Són persones ordenades, amb un perfil més acadèmic…”, va comentar Subirana. “O són molt aplicades o estan volades. O les dues alhora” va afegir Cros. La diversitat de perfils és innegable, segons Barneda, però és cert que “et reconeixes amb els altres alumni de la Pompeu”. Els quatre ponents van estar d’acord en el fet que “el segell alumni UPF no falla”.

El rigor i el criteri en els estudis són alguns dels elements que Subirana va recordar del seu pas per la UPF. “Malgrat ser la primera promoció dels estudis, l’exigència era ben alta”, va seguir, alhora que va proposar el fet d’incloure la salut mental en el sector audiovisual dins del pla d’estudis. Així mateix, va parlar de la competitivitat del sector, fet que Barneda i Cros van destacar també, referint-se a la necessitat d’espavilar-se per si mateixes i a la dificultat per posar projectes en marxa. Sobre allò que els va marcar en els seus anys estudiant a la Pompeu, Marqués-Marcet va parlar de la necessitat de “no prendre’s tan seriosament a un mateix, però sí tot allò que fas”.