Els dos objectius principals del projecte es poden formular en aquests termes:

1) descriure i caracteritzar els processos de retroalimentació que tenen lloc a l'aula de traducció en context universitari.
2) determinar la possible incidència de la retroalimentació docent en el procés d’aprenentatge dels futurs traductors.

La descripció i caracterització de les pràctiques de retroalimentació es focalitzarà en els graus en traducció i interpretació que s'imparteixen en la Universitat Pompeu Fabra i en la Universitat de Màlaga, i contemplarà dues dimensions principals:

a) les estratègies, que al·ludeixen a aquells factors generals que regulen com ofereix la retroalimentació el docent: l'orientació, el temps, la manera, la quantitat, el canal i els destinataris;
b) els continguts, que fan referència a aquells elements, dimensions i focus que selecciona el docent per oferir retorns als estudiants: la tasca, el procés, l'autoregulació de l'estudiant o la persona.

Un cop descrites les tendències en els dos centres per separat, una aportació nova serà la comparació entre assignatures i entre centres. L'anàlisi del context exigirà analitzar documents institucionals com ara plans d'estudis, plans docents d'assignatures i models d'avaluació de les universitats o facultats implicades.
Finalment, la perspectiva comparativa entre les dades obtingudes sobre els estudiants permetrà ampliar la mirada i contextualitzar la visió de l'alumnat i el seu aprofitament dels retorns en la cultura de la retroalimentació que promou cadascun dels centres.

Com es desprèn dels objectius plantejats, es tracta d’una investigació interdisciplinària que s'interessa per la interacció que es produeix a l'aula entre ensenyament i traducció en un context universitari. 
El projecte se situa principalment en el paradigma de la recerca qualitativa. Aquest enfocament s’imposa per descriure i caracteritzar els processos de retroalimentació i la seva possible incidència en el procés d’aprenentatge, ja que no és possible fer-ho sense abordar una observació holística del context. Els instruments per a la recollida de dades són els següents:

1. 20 entrevistes semiestructurades als docents per recollir informació sobre l'exercici de les activitats d’avaluació i, sobretot, sobre les seves creences. Els docents entrevistats seran responsables d’assignatures de traducció general i especialitzada de les dues universitats participants.
2. 8 grups de discussió, amb uns 5-6 estudiants, conduïts per un expert extern, però dissenyats i validats pels membres de l'equip de recerca. Es pretén obtenir informació sobre quina retroalimentació reben els estudiants, com la integren en la seva formació i quina possible incidència té en el procés d'adquisició de la competència traductora.
3. Mostres de retroalimentació escrita en traduccions generals i especialitzades d’estudiants. Es vetllarà perquè les mostres siguin representatives d’una varietat de gèneres discursius. L’anàlisi d’aquestes mostres de retroalimentació hauria de permetre detectar quines estratègies de retroalimentació s’apliquen i sobre quins aspectes de la producció de l’estudiant es focalitza l’atenció.
4. Observacions d'aula on els investigadors adoptaran un rol no participant. Aquestes observacions permetran estudiar les interaccions orals (docents-estudiants) que es generen al voltant dels processos de retroalimentació.
5. Documents institucionals: plans d’estudis, plans docents d’assignatures de traducció i models d’avaluació de les universitats i/o facultats.
6. Qüestionaris en línia: en la fase final del projecte es dissenyaran dos qüestionaris, un dirigit a docents i un altre dirigit a estudiants dels gairebé seixanta graus en Traducció i Interpretació que s'imparteixen en les universitats espanyoles.

Per a l'anàlisi qualitativa de les dades obtingudes s'aplicarà l'anàlisi de contingut mitjançant l'eina QDA (Qualitative Data Analysis) Atlas.ti.