Resum executiu de l’estudi:

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la indústria del cinema a Catalunya des de la seva creació, per la voluntat col·lectiva que fos el “motor” de l’audiovisual català, els convenis signats amb el sector i per les obligacions legislatives i reglamentàries que se li han imposat.  Ara, Carles José i Solsona ha realitzat un estudi que ressegueix la trajectòria de la contribució financera de la CCMA al cinema al llarg del segle (amb dades fins al 2022).

Aquí oferim un resum executiu dels resultats, i posem a disposició dels lectors i lectores interessats el text complet del seu estudi, que aconsellem llegir íntegrament per la gran riquesa de dades, matisos i aclariments, així com les cauteles d’interpretació que expliquen la trajectòria de gairebé un quart de segle de suport a la producció cinematogràfica. La conclusió és explícita ja en el títol de l’estudi: “del doll al rajolí”, en referència a la reducció de recursos que ha destinat al cinema.

Principals resultats

Import total i repartiment entre modalitats audiovisuals

Entre 2000 i 2022 es detecten dues etapes en la política de finançament de la CCMA al cinema, en termes absoluts. En la primera, fins al 2009, les xifres són les més elevades, fins assolir els 10 milions, coincidint amb els darrers exercicis afectats pels convenis quadriennals amb el sector. En la segona, a partir de 2010 es redueix dràsticament la dotació de recursos per al cinema, que arriba al mínim d’un milió l’any 2017. Ara bé, en el període 2020-2022 hi ha una lleugera remuntada dels recursos que la CCMA hi destina.

A la taula 1 es pot comprovar que en aquest període el cinema va obtenir el màxim de recursos de la CCMA respecte al total d’inversió en obra audiovisual europea l’any 2009, amb més del 55% dels gairebé 18 milions que hi dedicà. Posteriorment, el 2015 va tornar a superar el 50%, però sobre una xifra global de 5 milions en inversió audiovisual.

Les variacions percentuals entre exercicis tenen l’explicació en la combinació entre recursos destinats en total i els aplicats a “altres obres”, habitualment sèries, que van tenir dos pics, el 2018 amb més de 17 milions (al cinema li va dedicar un 10% d’aquesta quantitat, i un 8% del total) i el 2022 amb més de 15,5 milions, quan al cinema destinaren prop de 3 milions.

L’auge de la inversió en sèries des de l’any 2018 ha provocat que la despesa de la CCMA en cinema hagi tingut els percentatges més baixos del segle tot i el repunt dels imports.

Per al conjunt de l’audiovisual, la inversió de la CCMA en obres europees va ser especialment baixa en el període 2013-2017. La despesa va baixar pràcticament a la meitat que l’any 2012 i va acabar repercutint en el cinema, ja que en els primers temps del període es mantenia per damunt del 40% i va acabar caient fins al 27% l’any 2017. Un pes percentual que ja no ha tornat a tenir en la despesa en obra audiovisual europea de la CCMA.

La CCMA en el marc de la televisió autonòmica d’Espanya

La idea que la CCMA és una de les corporacions televisives públiques amb una funció de “motor” de l’audiovisual més destacada és molt generalitzada. Ara bé, la taula següent (que resumeix el quadre 5 de l’estudi complet) mostra la posició real de la seva inversió en obra audiovisual europea en el període 2006-2020 respecte a la resta de corporacions autonòmiques. Sens dubte, va ser la primera i principal capdavantera, amb gran diferència, però en el bienni 2013-2014 la corporació basca va superar el seu pes percentual, entre 2014 i 2017 ho feu l’andalusa i ja des de 2016 fins a 2020 la gallega es convertí en la principal inversora en obra audiovisual europea.

D’aquesta inversió en obra europea, l’import dedicat al cinema va fer que Catalunya liderés fins al 2010 el rànquing, tret del 2007, quan la corporació pública audiovisual de la Comunitat de Madrid va fer una aportació enorme, d’un volum que no es va tornar a repetir en el període 2006-2020 i que a més ha anat minvant fins a situar-se per sota de l’1% del total de les televisions públiques. Ara bé, des de 2010, sempre hi ha hagut alguna corporació que l’ha superada. Els darrers anys, amb gran diferència, per la de Galícia.

La taula que segueix mostra la inversió estrictament en cinema de les corporacions públiques audiovisuals, en xifres absolutes, per a completar la comparació entre les estratègies de totes elles.

Pel que fa al pes del cinema en el conjunt de la inversió de cada corporació pública en obres europees, des de la meitat del període 2006-2020 la CCMA se situava ja per sota de les capdavanteres.

La política d’acords de la CCMA amb el Departament de Cultura

El 2020 es va engegar una nova etapa de la col·laboració entre la CCMA i el sector, amb la Crida acord de la CCMA i del Departament de Cultura per a fomentar noves obres audiovisuals. La dotació del fons és de 6 milions anuals, i després d’una primera edició (2020) sense cap obligació respecte al cinema, en la següent es va establir un import de 1,5 milions per a la producció d’entre tres i cinc llargmetratges de ficció en versió original catalana, en règim de coproducció.

En les dues darreres edicions, l’import s’augmentà a 2 milions, a repartir a parts iguals entre quatre llargmetratges de ficció, i en règim de participació en drets d’antena i amb rendiments derivats de l’explotació.

L’autor de l’estudi aporta les seves consideracions respecte a aquesta iniciativa. Destaca que l’alternativa hauria pogut ser un augment de la dotació al Departament de Cultura per a incorporar la partida als seus ajuts a la producció audiovisual, per comptes de vehicular-la a través de la CCMA.

En el transcurs dels quatre anys de crides, vint films de llargmetratge foren seleccionats, amb un total de 6,2 milions d‘euros, distribuïts com mostra el quadre que segueix una mica més avall.

Com en anteriors treballs ja ha fet, l’autor qüestiona que  l’import de les aportacions a la CCMA procedents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya no s’integri en les bases del còmput dels ingressos de les corporacions televisives afectats per les obligacions que la regulació de l’audiovisual a Espanya estableix envers la producció europea i la producció independent. Per això, empeny les associacions de productors a intervenir activament per a resoldre la qüestió.

Alhora, exposa el seu punt de vista sobre les verificacions del compliment de les obligacions de la CCMA per part del Consell Audiovisual de Catalunya, que també ha qüestionat en altres ocasions.

Evolució de la participació de la CCMA en el cinema de Catalunya

La col·laboració de la CCMA amb el cinema català es pot mesurar i avaluar també a partir de la seva participació en el volum d’oferta que anualment surt al mercat. El gràfic que segueix permet veure l’evolució del nombre de pel·lícules qualificades cada any que va comptar amb el suport econòmic de la CCMA, sense tenir en compte l’import d’aquest ajut.

Les xifres més elevades es van assolir en el període 2002-2006, en què la CCMA va col·laborar al voltant del 60% dels films nous de cada any participats per productores catalanes. Per als primers anys del segle, això volia dir (vegeu la taula) entre 10 i 24 títols en cada exercici econòmic. Però l’augment de la despesa en cinema que la CCMA va fer els anys següents va permetre mantenir el suport financer per damunt del 40% dels films qualificats, a més de quaranta cada any.

A partir de 2013, però, tot i que ja havia baixat el volum de films amb participació catalana qualificats , l’aportació de la CCMA ha beneficiat una xifra molt menor de títols (15 és el mínim, l’any 2017, i el màxim s’assolí l’any 2022 amb 33 pel·lícules), de manera que ja només un exercici es va superar el 35% de beneficiaris.

El gràfic mostra també el pes del cinema amb suport de la CCMA sobre el total del cinema qualificat anualment al conjunt d’Espanya. Destaca aquí sobretot l’estabilitat al voltant del 10% dels darrers exercicis, que contrastat amb els alt i baixos respecte al cinema de Catalunya.

A la taula de la pàgina següent es pot veure conjuntament  l’evolució de totes les magnituds, per a ampliar l’anàlisi amb d’altres elements.

Com a puntualització, que completa el significat d’aquestes dades, cal dir que a finals de 2023 hi havia 52 projectes cinematogràfics, amb una dotació conjunta de 6.801.000 euros, pendents de signar el contracte d’adquisició de drets d’antena o de coproducció amb la CCMA. Com detalla l’autor, 32 projectes de ficció amb una xifra de finançament conjunta de 5.755.000 euros, 16 documentals amb un import conjunt de 546.000 euros i mig milió per a 5 futurs llargmetratges d’animació.

Per als anys anteriors, la taula següent mostra el repartiment històric entre ficció, documentals i animació del cinema català amb el suport de la CCMA.

Participació catalana en les produccions finançades per la CCMA

L’estudi també aporta una sèrie de dades cronològiques sobre el nombre de pel·lícules finançades per la CCMA que comptarem amb coproducció internacional. No s’hi detecta una trajectòria clara que evidenciï una línia d’actuació determinada, ja que oscil·la des del mínim del 12% de títols en coproducció internacional l’any 2010 fins al sostre del 48% l’any 2022. En poques ocasions s’han assolit aquets percentatges propers a la meitat de títols impulsats per la CCMA en règim de coproducció internacional.

Pel que fa a l’aportació econòmica dels socis internacionals en el finançament dels films, només l’any 2015 va superar el 50% del total, i els anys 2021 i 2022 s’hi va acostar, amb xifres superiors al 45% del total.

El darrer element estadístic de l’estudi està dedicat a distingir l’aportació de la CCMA al cinema català en funció del grau de participació econòmica de productors catalans en les pel·lícules. Les dades evidencien que quasi cada any la major part de films que comptava amb suport econòmic de la CCMA van ser fets íntegrament (en la part no internacional) per productores catalanes, amb l’excepció del 2018, que s’igualaren amb les pel·lícules amb participació de productores d’altres llocs de l’estat espanyol, i de 2023, que amb el còmput realitzat mostra que per primer i únic cop foren majoria els títols impulsats per la CCMA que no comptaven exclusivament amb productores catalanes. Això si, més de la meitat d’aquestes tenien participació majoritària de productores d’aquí.

A la darrera taula es presenta el repartiment del nombre de títols i els imports totals rebuts de la CCMA d’acord amb el grau de participació de les productores catalanes, per a completar l’anàlisi. La major part del temps, hi ha una correspondència gran entre el percentatge de títols íntegrament de productores catalanes beneficiaris i el pes que tenen en el repartiment dels fons.

L'OPA compta amb el suport econòmic de la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya