Guillem Sans (Barcelona, 1976) és director de continguts de la productora Minoria Absoluta des de l’estiu de 2022. Abans va estar una època llarga a Alguna Pregunta Més, i fou director del programa emès per TV3. Li demanem que aporti el seu punt de vista a la situació de l’audiovisual a Catalunya i el món.

El 2017 vam entrevistar Toni Soler. La televisió ja estava canviant, després ha vingut una pandèmia, que es va sumar a tots els canvis en el sector. Llavors TikTok tot just començava, i es mantenia viva la frase que TV3 era el motor de l'audiovisual a Catalunya. Des del punt de vista d'una de les productores independents més emblemàtiques, set anys després d’aquella entrevista,quina visió en té? Per començar, avui què es considera una productora independent?
Pregunta complicada. Una productora independent, bàsicament,és una factoria de contingutsque intenta col·locar els seus productes als diversos actors del sector.
El que passa és que, a diferència de fa set anys, on pràcticament les productores només anàvem a vendre a les televisions lineals, ara ens trobem que hi ha més actors.
Hi ha les plataformes, també hi ha continguts que es fan només per a digital, i en el cas de Minoria Absoluta, que és una productora que també fa cinema -cinema tradicional- la forma d'explotacióes continua fentigual però amb alguns canvis per l'aparició de nous players o de nous actors a noves plataformes, la qual cosa també fa que venguem ficció directament a aquestes plataformes.
El camp de joc s'ha fet més gran, però, per altra banda, la competència és brutal. Una productora independent el que intenta fer és generar formats, productes que tinguem la possibilitat de vendre a tercers, bàsicament. Intentem fer aquells formats que nosaltres creiem que formen part del DNA de Minoria Absoluta, que ens interessa fer, però també sense obviar una cosa: treballem per uns tercers, per un públic i, per tant, intentem fer productes que tinguin una sortida comercial.

Però sense perdre l'ADN, la línia editorial o els valors editorials...
Efectivament. Nosaltres, per exemple on estem molt còmodes és explicant bones històries, però sobretot, el lloc ideal és en el camp de l'humor. No obstant això, Minoria Absoluta no només fa humor. Fem moltes altres coses i crec que Minoria Absoluta també s'ha anat obrint, i més enllà de productes tradicionals Minoria Absoluta, que eren bàsicament productes d'humor i també tota la part de documental històric, hem obert aquest ventall i ara fem més entreteniment.
 

Un dels fenòmens que hem vist aquests darrers anys és la integració de petites productores amb grans grups com Banijay... Com explica aquest fenomen?
Jo crec que és un fenomen del capitalisme, que té tendència a concentrar-se, i no només passa amb les productores. Ja ho fan els bancs des de fa temps.En el cas del sector de les productores catalanes, està molt atomitzat. L'altre dia ens deien que hi ha unes 2.000 productoresregistrades. És clar, hi ha molts talents, hi ha molts ADN's de productores, i aquí s'està fent una bona feina. Per tant, és lògic que grans grups intentin comprar productores d'aquí. Això no és bo ni és dolent. És una realitat però no crec que a Catalunya tantes productores depenguin de tercers.

Hi ha algunes que depenen de grans grups com Mediapro o Banijay, i ara una altra s’ha unit amb la BBC. Pràcticament, de les grans productores catalanes, amb facturació almenys de 5 milions a l'any, Minoria és de les poques que no s’ha integrat.
Exacte. Això passa perquè el sector està molt atomitzat. És cert que també han aparegut noves productores que han anat creixent els últims anys, com La Manchester o Abacus Idees, que cada vegada produeix més. Crec que és un fenomen global, no només subjecte al món de la producció.Però al final, que estiguis en un grup gran no vol dir que perdis la teva autonomia creativa. Depèn de com sigui el tipus d'absorció o de compra, etcètera.

Un grup gran no compra algú per fer-li perdre l'ADN. El compra per enriquir la seva proposta al mercat, se suposa. Fins ara el sector ha funcionat així?
La sensació és aquesta.

I amb una facturació de 7 o 8 milions, una productora es pot mantenir en el mercat? O serà difícil?
El que et manté en el mercat és l'èxit. Crec que Minoria Absoluta ha tingut la sort i l'encert de tenir dos productes que estan funcionant molt bé fa molt de temps, el Polònia i l'Està Passant, que estan consolidats. Evidentment pateixen desgast, com l’està patint la televisió lineal, però aguanten i de moment estan per sobre la mitjana de la cadena. I després a Minoria també hi ha l'encert d'apostar per altres coses. Ara recentment tenim l'èxit de El mestre que va prometre el mar al cinema, i tot i ser una pel·lícula petita, l'èxit que ha tingut ha superat les nostres expectatives.
També produïm per a canals com Discovery Max, per a National Geogràfic, hem fet ficció amb Netflix, també fem sèries documentals per a HBO. Anem diversificant, tot i que el nostre mercat natural i el nostre client natural segurament és TV3.
I ara a TV3, amb també l'aparició del 3Cat, fa que a nosaltres se'ns hagin obert oportunitats per poder produir uns determinats continguts que fins ara no podíem i que ens feia il·lusió produir, més d'entreteniment pur.

Al món dels continguts infantils no hi havien entrat mai i ara amb el 3Cat s’obren portes, però amb pressupostos molt baixos de producció.
Depèn. Hi ha de tot. Sí que és cert que el 3Cat està en una fase de naixement i, per tant, s'estan provant moltes coses, hi ha produccions que tenen un pressupost alt i d'altres no tant. Però sí que està en una faseque els ha permès, i han tingut la valentia de provar-ho, fer determinats continguts que en el lineal no s'haguessin atrevit mai. Per exemple, i és un cas que ens afecta a nosaltres directament, un format com Epic Nails, el talent d'ungles, en el lineal difícilment haguessin fet aquesta aposta i al 3Cat l'han feta i no els ha anat malament.

La qüestió de les dades d’audiència haurà de canviar en algun moment, entre altres coses perquè si es pretén finançar la plataforma amb publicitat necessiten donar les garanties a les marquesque allò ho està veient gent. Si no, no invertiran. Però una evidència que tenim és que la transformació està sent molt ràpida en les possibilitats tecnològiques per a crear circuits, però no tenim cap mena de seguretat. És una de les amenaces que tenim?
Podria ser una amenaça, però jo crec que això s'anirà corregint. La irrupció de la publicitat en el model de plataformes ha d'anar lligada sens dubte a què les plataformes donin més dades.Perquè és que si no, no se sustentarà. De fet, l'altre dia sentia que Netflix, que anava donant més dades, ara sembla que torna a una fase anterior, essent una mica menys transparents del que ha estat fins ara, que tampoc ho era massa.

"La irrupció de la publicitat en el model de plataformes ha d'anar lligada sens dubte a què les plataformes donin més dades"

Però són dades de primera part.
Exacte. I s'ha de mirar com s'ha de regular. No sé si tambéel sistema de mesura  d'audiències de la televisió lineal realment és del cent per cent fiable. Però és un sistema que tots ens creiem.
 

És un consens. I mentre es mesuri sempre igual permet fer estudis de recorregut.
A mi em costa de creure que la televisió lineal de vegades tinguin les xifres que diuen, em costa de creure.

De vegades se us critica que depeneu molt d'un sol client. Però pel que anemveient això també els passa a les productores espanyoles, que depenen d'un client únic com és Mediaset o d'altres.

Les productores de Catalunya depenen de TV3 i les d'Espanya depenen de tres.
A veure, és una crítica legítima, però és una realitat que patim moltes productores. Que les productores de Catalunya depenguin de TV3 em sembla molt normal. No ho veig com una crítica. I a més TV3 en els seus estatuts fundacionals té aquest deure de ser el motor audiovisual de Catalunya. I a Euskadi passa el mateix, i a València, a tot arreu hi ha aquest circuit. És cert també que les productores de Madrid segurament tenen menys dependència d'un canal, perquè en tenen tres. A més les seus dels canals i les plataformes són allà. El centre de producció de Netflix és allà, a Tres Cantos. A Madrid hi ha una concentració de l’audiovisual espanyol.

"Que les productores de Catalunya depenguin de TV3 em sembla molt normal"

Aquests projectes de crear el Barcelona Media City, d'intentar expandir l'audiovisual català, són versemblants, són possibles?
Jo crec que sí. Hi ha marge per créixer, al final ja ho estem veient. Moltes productores d'aquí, sobretot en ficció, estan produint per a canals internacionals, per a fora. Aquí, aquesta voluntat del govern, del sector, de fer créixer l'audiovisual crec que s'ha de veure com una cosa positiva, perquè hi ha una indústria molt potent que genera molts llocs de treball. Al final, el que s'inverteix en cultura es multiplica per bastant. I, per tant, crec que té lògica. Ara, si tot aquest creixement es fa pensat només per donar servei a TV3, no té sentit. Té sentit si s'obre, i insisteixo, des de Catalunya a produir per fora. Per nosaltres és molt millor com a catalans produir a Barcelona que produir en un altre lloc. El sector de les productores de Catalunya està a favor i ha mostrat una nova voluntat de fer-ho.

Però s'ha de tenir en compte que les grans plataformes, que són les grans encarregadores de continguts, estan en un moment de repensar el model. Les grans inversions, els 18.000 milions que inverteix Netflix, els 15.000 d'Amazon... Ara estan començant a retallar pressupostos.
És cert que hi ha hagut un replantejament, segurament venint d'una època que es va aturar, ara fa dos anys, en la que hi havia una bombolla. Aquesta bombolla s'ha acabat, però estem en un món on cada vegada es consumeix més audiovisual, i per tant sempre es necessita que es produeixi audiovisual. Com a resultat, és cert que el model segurament s'està repensant, també per la pressió dels inversors que volen rendibilitat, però estem veient que alguns models, com el de Netflix, si ens hem de creure les seves xifres, ja és rendible. I altres no ho són tant. Però bé, s'està equilibrant perquè al final en el món de les plataformes es tendeix a la concentració i no hi ha espai per tothom. O tens una aposta molt diferencial o no hi ha espai.

És el moment d'intentar que Barcelona, que Catalunya sigui un pool també de producció? 

Evidentment, tenim molta producció, però tenim uns clients potencials internacionals que estan repensant el mode, tenim propostes a tots els països que atrauen la producció amb polítiques i incentius fiscals, i nosaltres no tenim capacitat per fer-ho. Ens ajudaria molt a Catalunya una política i incentius fiscals diferents. Perquè ja dins l'estat estem en desavantatge: anar a rodar Canàries no és el mateix, o  anar a rodar País Basc.

"Ens ajudaria molt a Catalunya una política i incentius fiscals diferents. Perquè ja dins l'estat estem en desavantatge"

Seria intel·ligent acompanyar la política de crear infraestructures per a la producció audiovisual també d'una política d’incentius fiscals.El que passa és que això ve de l'estat i és complicat. No tenim competències.
 

Parla de la necessitat de crear continguts, perquè cada vegada se'n consumeixen més. Els últims anys s'ha activat amb molta força el món del podcast, o fer continguts a Twitch, a TikTok. Són vistos com a espais possibles de negoci, però és versemblant?
Hi ha models de negoci que funcionen a tot arreu. El que passa, a diferència de fa uns anys, és que aquests models de negoci tenen una durabilitat molt curta. Twitch va viure una explosió durant la pandèmia i semblava que si no eres a Twitch no existies. Però després s'ha vist que la bombolla de Twitch també s'ha punxat. El mateix passa amb YouTube, amb TikTok... Abans semblava que els models eren més llargs en el temps, ara les modes del consum, sobretot dels més joves, canvien molt ràpidament.
Per a mi, el que té de bo que existeixi tot aquest ecosistema de noves plataformes és que t'obligues a ser-hi en molts casos, si té sentit. Per nosaltres, és evident que on produïm més és al lineal, en aquest cas per a TV3, i a Discovery els productes són pensats també per al seu lineal, però també hem produït alguna sèrie només per plataforma.
Ens aprofitem d'aquestes eines per fer difusió dels nostres productes en el lineal. Per exemple, el nivell de contingut que fa actualment el Polònia a TikTok, a Instagram o a Twitter fa uns anys era impensable. Per a nosaltres, en forma part també. Una cosa que cada vegada més haurem de valorar és que l'audiència dels clients tradicionals, l'audiència del teu producte, no només és la del lineal sinó que s'ha de sumar tot el digital.

"Hi ha models de negoci que funcionen a tot arreu. El que passa, a diferència de fa uns anys, és que aquests models de negoci tenen una durabilitat molt curta"

La CCMA també té molt ben assumit això.
L'èxit també es mesura amb la part del digital i això també ajuda a renovar segons quins productes. A nosaltres sí que ens obliga, primer a destinar-hi més recursos, perquè, tant en el Polònia com en l'Està Passant tenim un redactor que es dedica només a generar contingut per digital i a haver-hi contingut propi, no només talls, sinó adaptar-nos al llenguatge d'aquestes plataformes i generar contingut exclusiu per allà, i que pugui agradar als fans. I tota aquesta feina que es fa allà, en el fons, és per augmentar l'amplificació del nostre producte i, en la mesura del possible, tot i que és quasi impossible, intentar generar conversió d'audiència cap al lineal. Això és difícil de demostrar, però el nostre objectiu és amplificar al màxim les nostres marques i, de retruc, òbviament, les del 3Cat.
La conversió, però, és molt complicada perquè, a més a més, aquestes plataformes tenen un públic que ja no torna al lineal o que rarament torna al lineal. Qui consumeix Polònia allà rarament ho fa també al lineal. I és un gran debat que també tenen les plataformes ara si hem de fer una política de distribuir molt contingut per xarxes. Perquè comencen a tenir la impressió que el fet de repartir fragments dels seus continguts a internet, que ho han fet de forma massiva, els resta d'audiència.

"Aquestes plataformes tenen un públic que ja no torna al lineal o que rarament torna al lineal"

És un debat interessant. Per tant, forma part de les incògnites d’acui. Estem en un ecosistema amb una transformació rapidíssima, i amb una caducitat molt gran. TikTok fa set anys que existeix, quant temps li queda de vida? Instagram, quant ha durat la seva hegemonia? L'únic que tenim encara molt segur és el lineal, però es va envellint. El trasllat a la carta hi és, però encara és el coixí de la indústria.
Totalment, per què al final tu pots donar molts continguts, però qui els paga? És cert que el cinema sí que el podem finançar amb ajudes, amb incentius fiscals, etc. Però una productora normal no pot anar produint programes de flux, d’entreteniment, i a veure si algú t'ho compra.

A més a més, el visionat en diferit es monetitza molt diferent. Hi ha algú que miri algun producte en diferit i no passi ràpidament la publicitat?
Clar, per tant, el lineal és l'única garantia d'ingressos econòmics encara. És cert que el lineal s'està fent més petit, i que segurament això s'està accentuant en els últims anys, però almenys té una potència espectacular. L'altre dia teníem un debat molt interessant sobre Operación Triunfo a Amazon, sobre si ha estat un èxit o no. Jo crec que ha estat un èxit, rotundament, però el que passa és que comparat amb les xifres del lineal estan lluny. Ha tingut repercussió, sens dubte, amb tot el que s'ha generat al voltant, les gales, la venda d'entrades, els esdeveniments físics, els concerts... És un èxit indiscutible, però comparat encara amb les xifres del lineal, la distància, almenys quantitativa, és molt gran.

La qualitativa no ho tinc tan clar, perquè és cert que moltes d'aquestes noves audiències tenen un comportament de fidelitat, de consum, que no es tenen al lineal. La fidelitat seria discutible. On ha impactat Operación Triunfo? Ho hem vist clarament en els meus fills, ho han s’ha consumit de manera massiva a TikTok, a Instagram, cada dilluns amb la gala, etcètera, i és un públic molt fidel i de molta qualitat. A més, amb un target comercial brutal. Al final també, és clar, si cada vegada el públic del lineal és més gran, per a les marques és un públic menys atractiu, perquè tenen menys poder adquisitiu.

Les dades d'Eufòria en el lineal: tres quartes parts dels que l'han vist són majors de 45 anys.
Clar, però com que no sabem en quins canals ho han consumit els joves o no els hem pogut mesurar...El que passa, és que Eufòria, sobretot va ser la primera i segona temporada, aquesta tercera els està costant una mica més. Però mires les audiències (lineals) de gent jove i són molt elevades. Hi ha hagut moments, sobretot en la primera i segona temporada que el cinquanta per cent dels joves estaven veient Eufòria.
I després s'ha produït aquest efecte que veiem també a Operación Triunfo, que és que consumeixen els divendres a la gala, però posteriorment tot el contingut que es penja a Instagram el consumeixen de forma compulsiva.

I com es poden monetitzar aquests comportaments?
Hi ha gent que està aconseguint monetitzar, i a més també hi ha aquests creadors de contingut a les mateixes xarxes, pocs però n'hi ha alguns, que es guanyen molt bé la vida, que tenen uns marges que no tenim ni les productores. Han aconseguit trobar el model i els és rendible. Però és un petitíssim percentatge.
És una incògnita tenir aquest aval, que alguna vegada l'hem tingut, que una productora tradicional pugui monetitzar alguns continguts directament a xarxes sense que ens els pagui ningú, és a dir, invertint nosaltres. Són apostes de llarg termini i sempre apostes modestes perquè generar continguts val diners. Val diners i en el cas de la televisió és bàsic. L'equip és gran, la producció televisiva és llarga i en el cinema ni t'explico, en el cinema un projecte dura tres anys.

Amb aquestes incerteses, amb aquestes dificultats de monetitzar, una productora petita té visos de mantenir-se en el mercat?

Jo crec que sí. Els petits podran sobreviure, però el que passa que pels petits fer determinats productes és impossible, segurament. Formats de gran entreteniment és molt difícil, perquè a banda que hi ha gent que ho fa molt bé i que té el múscul per fer-ho, les cadenes també són conservadores. Per tant, abans d'apostar per un format d'entreteniment, per molt bona que sigui la idea, amb una productora petita, apostaran per una gran que ja ha demostrat que ho sap fer.

"El món dels continguts en general, és molt conservador”

Això està passant, i el món dels continguts, en general, és molt conservador. El paper format, és a dir, anar a una cadena amb una idea, encara que estigui molt treballada, cada vegada costa més vendre. L'altre dia van sortir les xifres i Espanya és el segon país del món que importa més formats. No s'arrisca. Costa molt que les cadenes, sobretot en el prime time, apostin per formats. Compren allò que veuen que ha funcionat en un altre lloc. I, per tant, acaben sent de multinacional.

"Els petits podran sobreviure"

 

La temptació llavors és entrar en un grup de productores tipus Banijay i intentar que el seu format tingui més espai de vendes. No heu tingut mai la temptació d'integrar-vos en un grup? Ja en l’entrevista del 2017 deia que preferien continuar sent independents i petits.
Això no ha canviat. El que sí que és cert és que nosaltres ara els estem comercialitzant amb distribuïdors internacionals perquè ens els comprin altres cadenes. Treballant sempre amb TV3 per comercialitzar junts. Recentment, una distribuïdora internacional s'ha interessat per un contingut nostre i de TV3. I pot ser que un dels formats que es va estrenar fa poc al 3Cat el veiem una televisió alemanya, per exemple. No has de pertànyer a un grup per aconseguir això, però és més difícil.

Aquí entrem en un altre tema, el de la comercialització de la propietat intel·lectual. Hi ha països que ja l'han resolt i les productores tenen dret a conservar una part de l'explotació de la propietat intel·lectual. En canvi, la CCMA continua tenint la propietat intel·lectual exclusiva dels productes que coprodueix.
És una lluita que els productors catalans i espanyols estem lliurant, perquè se'n respecti més el dret a la propietat intel·lectual.  Aquesta batalla no l'hem guanyada encara, però depèn de les cadenes i depèn dels operadors, hi ha grisos.
No és ben bé cert que TV3 es quedi el cent per cent dels drets, però depèn. Hi ha casos que sí i casos que no. Jo crec que també depèn una mica de la força que tingui la productora. Però això s'hauria de solucionar i respectar més.

Està en contra de la teoria que qui corre el risc és la televisió que l'encarrega?
Jo crec que el risc és compartit i en molts casos és cert que les cadenes és just que puguin tenir part de la propietat intel·lectual no només per l'aposta, sinó perquè entre que presentes un format en paper fins que s'acaba produint hi ha un procés on ells també fan aportacions, enriqueixen. Però veig més just un repartiment. El cent per cent per a la cadena, jo sempre ho he trobat injust. I és una de les lluites del sector.
 

Totes les federacions de productors coincidiu amb aquesta demanda.
Ho aconseguirem? No ho sé. Jo espero que sí.

I amb les grans plataformes globals?
Amb les grans plataformes globals passa bastant el mateix, però crec que serà més difícil.

Perquè us utilitzen com a services.
Bàsicament. En la part de ficció i sobretot la part de sèries.

És un control absolut?
Un control absolut, ho auditen absolutament tot. Està bé que controlin perquè al final estan pagant, però és absolut i els drets són seus.Tret que sigui, com per exemple, El mestre, que es passa de Netflix a Movistar i llavors parlem de drets d'antena i és una altra cosa, perquè el que fas es diu un “original”. Quan vam fer la sèrie Smiley, que Netflix va pagar, s'ho va quedar tot.
Aquesta també és una guerra que s'haurà de lliurar, tot i que la sensació és més difícil encara. En l'àmbit espanyol és un debat que hi és des de fa temps i s'està lluitant. Ho guanyarem? No ho sé. Al final l'única derrota és la que no es lluita. I crec que hi ha un cert consens al sector, i per això anem plegats.

Les televisions es defensen amb l'altre argument.
En les televisions no és només un tema de propietat, sinó també de finestra. Cada vegada passa més, sobretot en sèries, on es tracta de fer coproduccions. Per exemple, Cites. TV3 la va finançar, però Amazon va pagar més. El tema és saber qui ha pagat què i quant. Perquè segurament TV3 no és capaç de finançar ficcions i tenir productes que siguin cent per cent seus. Aleshores anem a models híbrids.Tothom vol ser el primer. Tothom vol la primera finestra, i a TV3 normalment li toca ser segona o tercera finestra en aquestes sèries coproduïdes.

I això és bo pel sector a Catalunya? TV3 es troba que ha de fer partner amb aquests nous jugadors i ha d'invertir uns diners. Això no és ser el motor de l'audiovisual de Catalunya, o sí?
En part sí, tot i que als productors ens agradaria que TV3 tingués molts més recursos perquè no hagués de dependre de tercers, però tens l'avantatge que et permet que les teves produccions viatgin més i s'amplifiquin perquè arribin a altres plataformes.

Acabes sent un service si ets la productora independent que hi col·labora?
Al final el principal objectiu dels productors és aconseguir produir coses. Això és d'un realisme absolut, però al final arribes a la conclusió que sumar gent té coses bones i dolentes. Allò que tens al cap i que vols produir és impossible de produir. Cada vegada veurem molt més aquestes coproduccions entre diverses productores, que en el cinema és tan habitual. Ara la gent suma forces, col·labores amb altres socis per tirar endavant els projectes, perquè costa molt tenir el tot del finançament. Fem molts equilibris quan tenim una idea, i té molt sentit si sumem forces amb TV3 i Amazon. TV3 des de fa un cert temps també té una persona que s'encarrega de buscar aquests aliats, que coneix bé el sector de les plataformes, perquè al final, en ficció, estem parlant de pressupostos molt elevats, de més de 4 milions d'euros, i que una cadena com TV3 ho pugui assumir és molt difícil.

Una altra de les crítiques és que la CCMA inverteix un seixanta per cent del seu pressupost  en la partida de recursos humans, de personal propi, i li queda molt poc per la producció externa. Això té desllorigadors per resoldre's d'alguna manera?
Jo crec que és complicat. El model que tenim ara és aquest. És cert que durant els últims anys han anat a canviant i s'han aconseguit avenços. Crec que segurament el model s'acabarà canviant. Perquè quan tens el seixanta per cent destinat al capítol 1 (el personal) tens un problema. És cert que TV3 està en un procés de canvi, amb la nova Corporació i l'aparició de la plataforma. Han aparegut noves figures, nous departaments que no existien i que tenen lògica que hi siguin, i ells mateixos s'estan organitzant. S'estan adaptant a aquests nous temps. El que passa és que el sector públic moltes vegades va més lent.

Veiem alguns exemples de grans televisions, com la pública alemanya o la BBC, que ha decidit crear BBC Studios. Des del sector es veuria com un problema que TV3 creés una TV3 Studios que produís i comercialitzés? O podria ser una eina útil també pels productors agafar-se en aquest paraigua?
La veritat és que no ho sé. I tinc la sensació que de moment no passarà.Si això passa, la veritat és que caldrà veure quin és el rol de cadascú. El que sí que ens interessa als productors és que TV3 estigui forta, que s'hi destinin recursos i que continuï sent aquest motor que en alguns moments ha sigut.

Els moments de crisi van ser desastrosos, i després és cert que els productors que treballem per TV3 tenim un benefici industrial molt baix. Hi ha gent que diu: “treballeu per això?” Has de mirar molt perquè, com t'equivoquis, pots fins i tot perdre-hi més. El marge és molt petit i el que passa és que és el nostre client i ens continua interessant a tots plegats treballar per ell. Tot i això, s'està lluitant amb grups de treball, em refereixo a Proa. Lluitant per diverses coses, com per exemple el benefici industrial. Som els principals interessants que TV3 tingui recursos. A més, crec que és una molt bona notícia el contracte-programa perquè al final també ells poden treballar amb una seguretat, els permet fer estratègies de llarg termini. No poder planificar és un drama quan la tele no sap quants diners té aquell any.
Però alguna cosa està fent bé quan veus que TV3 continua a ser el líder a Catalunya de manera destacada i que continua essent una televisió influent. Ens interessa que ho sigui més i crec que el 3Cat està ajudant, en tant que veiem que la xifra del 3Cat va creixent.

Es considera normal que si fa sis mesos que existeix, el 3Cat, faci rècord cada mes. Sinó, seria un fracàs. Hi està d'acord? Tot i que arribarà el moment que ja no creixeràs més.
Correcte. Però hi ha molta competència, estem competint per l'atenció de la gent. I aleshores hi ha moltíssima oferta i crec que almenys al 3Cat ho estan fent bé. Tot i que està en una fase de provar i equivocar-se. Estant sent valents.

Hi ha possibilitat que l'audiovisual català, espanyol i mundial acabi amb un gran col·lapse amb la dinàmica actual, o hi haurà correccions a temps?
Segurament. El moment crític va ser el 2008, amb la crisi que va provocar que moltes productores tanquessin. Ara estem en un moment interessant, que hi ha moltes oportunitats. És cert que estem en un moment de certa contracció. Ara, aquesta contracció serà més aguda en el futur? Doncs no ho sé. Jo crec que segurament no. El que pot passar és que hi hagi menys actors, com ja ens va passar amb la concentració de les televisions lineals espanyoles en el seu moment. Això no va ser una bona notícia perquè abans podies anar a vendreun producte a sis portes i de sobte en pots trucar només a tres. Per a nosaltres sempre és pitjor. Perquè, a més a més, les ofertes de continguts tendeixen a igualar-se bastant. Per tant, determinats productes més indies o arriscats es va perdent. Però no soc pessimista, tot i que hi ha reajustaments de jugadors, de possibilitats.
 

"Determinats productes més indies o arriscats es va perdent"

I l'ecosistema audiovisual català pot arribar a guanyar autonomia o independència, o cada vegada serà més subsidiari o més dependent de l'ecosistema global?
Jo crec que, en general, totes les indústries som més dependents de l'ecosistema global. No és un fenomen només català. El que passa que és cert que aquí tenim la sort encara de tenir un motor bestial com és TV3, que ens permet fer uns productes diferencials. També és cert que per a moltes d'aquestes productores més grans, i algunes que han estat absorbides per altres grups, el seu mercat ja no és només el català, sinó que és l'espanyol, i fins i tot l'internacional. Aleshores, el problema és, com sempre, per als més petits.
Jo crec que els més petits, mentre existeixin alguns players locals, podran anar tirant. Però també és cert que descobreixes empreses petites d'aquí que els va molt bé, i són invisibles. Aquí al final es produeix molt per a gent de fora, i es dona servei a produccions internacionals, i són productores que no les coneix ningú, i els va genial. I a més a més, treballen a uns preus millors que els que treballem per a locals. I la veritat és que Catalunya continua sent un pou d'atracció per fer rodatges, tenim un país amb unes localitzacions espectaculars. Tens mar i muntanya, que això tampoc nosaltres no ho valorem, però s'ha de tenir molt en compte. Tot en pocs quilòmetres.
Que podria ser millor, segur. Si tinguéssim incentius fiscals, encara millor.

Quan pregunto als estudiants, comenten que estan més interessats en els vídeos curts a les plataformes, els vídeos aparentment no professionals, que en la televisió, que veuen freda, amb un format molt clar. Les seves aspiracions passen per treballar en aquestes plataformes més càlides.
Crec que hi ha espai per tot, i per tothom. Els joves poden estar veient una sèrie molt ben feta, que és el Joven Sheldon a Netflix, amb molts recursos i és una televisió de molta qualitat. I, en canvi, això no resta que després puguin estar veient algú a TikTok des de la seva habitació fent "salseo". Crec que tot és compatible. El que té aquest contingut de xarxes és que potser sí que és més de veritat. O almenys és aquesta la sensació que dona. Una diferència que tenim els que fem continguts respecte als joves, per exemple, és la preocupació que tot estigui perfectament il·luminat, etcètera, i després t'adones que, al final, el més important és el contingut, un contingut que els interessi. El més important és el contingut, definitivament. En acabat, en funció de la plataforma on vagis, l'has de vestir d'una manera o d'una altra. Però està clar que va el primer, i no és incompatible amb l'altra. Perquè hi ha molts moments durant el dia que pots consumir una cosa o una altra.
Hi ha algunes sèries que funcionen moltíssim, sèries caríssimes, com per exemple Joc de Trons, que té un volum de públic molt transversal. Un Joc de Trons amb pocs recursos no es pot fer. O et gastes els deu o dotze milions per capítol o no funciona. I hi ha públic jove que ho consumeix. El que no podem fer, essent una productora, és desembarcar a TikTok i fer televisió a TikTok. A TikTok s'ha de fer TikTok, i a la tele s'ha de fer tele i a la plataforma s'ha de fer plataforma.
També és cert que anem cap a una hibridació de formats, no només de llenguatge, sinó també dels recursos que s'hi destinen. Crec que són compatibles. El problema és quan intentem fer alguna cosa en un lloc que no toca. Per a un públic que segurament no ens ho comprarà.

"A TikTok s'ha de fer TikTok, i a la tele s'ha de fer tele i a la plataforma s'ha de fer plataforma"

És cert que al públic jove el tema formal els és més indiferent. Però és que en la seva infància no han vist gairebé televisió professional. I hi ha estudiants que quan agafen la càmera fan plans de YouTube, de càmera fixa!
Però, per altra banda, penso, jo fa dos anys que estic aquí, però vinc del món de l'APM, que era un llenguatge molt digital, de ritme, molt pensat pels joves. Estan acostumats a un ritme de tensió més alt que els que tenim ja una certa edat. I, per tant, esperen també un altre llenguatge dels continguts. Però això no és incompatible amb què s'enganxin a sèries que et fas creus que els interessin.
El talent d'ungles, per exemple (Epic Nails). La primera idea que tens és que no pot funcionar. Per què penses: quin interès té? I ha funcionat, més o menys.
Ens ha funcionat, ens ha anat bé. No pots pretendre que sigui un producte de grans públics perquè és un format molt de nínxol. És cert que a nivell quantitatiu no ha estat espectacular, però sí a nivell qualitatiu. Això ens ha dit els directius de TV3. Ens han comentat que el més important és que els ha portat una audiència que no tenien, gent que no veurien mai TV3, han vingut al 3Cat. S'ha fet una molt bona feina en digital perquè és un format molt pensat per a digital. A més, el món aquest de les ungles té la seva comunitat. Perquè a més a més el vuitanta per cent de la gent que crea contingut d'ungles a Catalunya, és castellanoparlant.
Hem fet aquest esforç i crec que TV3 no hauria pensat mai que haguessin fet aquest talent. Els va agradar i el van comprar, van ser valents, i després el resultat ha estat bo. Ara estem esperant si tindrem alguna temporada més. El principal actiu d'aquest format ha estat que els ha portat públic que no tenien.

Això és l'avantatge de tenir una plataforma, a més a més del lineal. El problema és saber què ha d'anar al lineal i què ha d'anar a la plataforma. Això és un aprenentatge que haurem de fer?
Sí, són les formes de consum, perquè una de les grans discussions que vam tenir amb TV3, en el cas d'Epic Nails, és que volien penjar els sis capítols de cop, perquè creien que era un format que facilitava un consum compulsiu. En canvi, nosaltres érem partidaris d'una cosa diferent, no un cada setmana sinó espaiar-los, perquè estàvem fent una feina en digital que crèiem que si s'espaiava donaria més rendiment. I al final vam optar per un híbrid i no sé si realment tenien raó ells o nosaltres. Però s'ha d'experimentar. I segurament, si hi ha una segona temporada d'Epic Nails, no es distribuirà com en la primera temporada, sinó que probablement es distribuiran tots de cop i llavors sabrem què funciona més i què no.
A més a més, nosaltres érem molt conscients que anava a una televisió pública, i als valors del talent se li han donat una mica la volta, afegint un component social.

La Corporació ha de reflectir uns valors editorials, uns principis, com a entitat pública.
És clar, i tot i que s'ho miren molt, és cert que a la plataforma has de fer continguts més cridaners, has d'arriscar més, perquè si no la gent no et ve. I trobar aquest equilibri és complicat.

A la plataforma estan buscant un públic que no tenen al lineal en lloc de fer que la plataforma sigui per a tots els públics també?
Depèn, perquè, per exemple, una producció com Núñez, va ser una sèrie documental que a la plataforma va anar superbé i en el lineal va anar bastant bé. Al final estem parlant de sèries documentals que, si t'hi fixes, a les televisions lineals no n'hi ha.TV3 ha aconseguit crear aquest hàbit i té molt mèrit perquè no ho veus més enllà de TVE2, amb unes xifres desgraciadament marginals.
Però estan fent coses que són difícils al lineal, estan fent productes híbrids, ja que al final també estan invertint molts diners al 3Cat, però que han de sumar al lineal.

La percepció és que el risc es pren amb allò que es fa específic per la carta, per la plataforma.
Sí, perquè ara és la novetat, l'aposta, sembla que el futur va més per aquí, és una aposta estratègica, tot i que sense descuidar al lineal,on es continuen invertint molts esforços.

TV3 és el primer canal en audiència, però tenint en compte que no és tan complicat quan ets l'únic en català. Mantenir TV3 en una posició significativa en el sector és gran.
I segueix essent un influent transcendent, com es veu amb les xifres dels informatius, quan està tot molt competit. I si et fixes en l'evolució lingüística del país encara té més mèrit. I a més hi ha una altra cosa que també trobes quan estàs a TV3, i és que hi ha coses que fa la competència, eficaces, i que no pot fer. Ni per recursos, ni per principis. No pot fer un Supervivientes.

Quan Vicenç Villatoro era director de TV3, una època en què TV3 no era líder, deia: "Jo sé què hauria de fer per ser líder, però no puc". Coincidia amb l’època de Gran Hermano, que arrasava en audiència.
S'han intentat fer coses, però mai pots arribar al seu nivell. TV3 ha fet realities, però juga amb unes altres cartes, no pot arribar mai a aquests nivells. I m'encanta que sigui així. Avui no pots fer un contingut que entre els joves funciona com un tro, com La Isla de la tentaciones. És molt extrem, com els valors que transmet. Si els joves no ho veuen com una paròdia i s’ho prenen seriosament és greu. Perquè em repugna aquest tipus de contingut, a no ser que es consumeixi d'una forma crítica. Realment té un punt d'atracció, i si no ho miren estan fora de la conversa social. Jo ho he viscut quan era jove: si no veia l'episodi de Bola de Drac l'endemà al pati no eres ningú.
Jo no ho veuria mai, però te n'adones l'impacte que té i és de les poques coses que els funcionen a Tele5.

Els joves s'ho miren d'una altra manera. No és un voyeurisme com el d'abans, és més lúdic, més de ridiculitzar els participants.
Jo vull creure que és així, perquè és preocupant. Hi ha gent que sí, però hi ha molts perfils de la societat, hi ha gent que per a ells són models i això és més greu.

Els mitjans de comunicació els fan molt ressò. En les webs de televisió no es parla dels programes bons que ofereix la televisió o l'audiovisual i es centren en aquests realities. Llavors tots són còmplices, inclòs el món de la comunicació i del periodisme.
Perquè saben que tenen l'audiència segura. El panorama és interessant, amb el que ja estem vivint i amb el que ve, i haurem de tenir molta cintura. En aquesta feina, per això no t'avorreixes mai. El que hem d'intentar és aplicar el criteri que tenim en els continguts que vols fer i que tingui sentit. I després, produir bones històries que tinguin sentit i que a sobre tinguin èxit. Però també, a vegades, és evident que entre la teva idea inicial i la que acaba sent hi ha una mutació, sense arribar a trair els propis principis. Ens hem de diversificar i tenir molt clar què és entreteniment pur i quina aposta fas com a productora.

Quan fan determinats documentals, determinades pel·lícules, hi posen una altra mirada?
No diré més implicació, perquè al final tots els projectes costen molt, no hi ha cap projecte fàcil, però hi ha projectes que te'ls estimes més i s’hi destinen més recursos, segurament més dels que tocaria en alguns casos. Això ho volem fer molt bé, i si en lloc de guanyar cinc en guanyem dos, doncs és una inversió i volem que quedi bé. És una cosa amb la qual intentem sempre estar orgullosos.

Què faria per retenir el talent a les petites productores, en un moment en què el talent està molt disputat?
Jo crec que és fer-los participar en projectes que els agradi i que s'hi sentin implicats. I després també una cosa fonamental, que la gent se senti ben tractada i ben pagada. Les dues coses per mi són importants. El millor que em passa és, de vegades, quan et ve gent que ha cremat un projecte de tres mesos i vol tornar perquè ha estat un plaer treballar a Minoria Absoluta, i et diu que és dels llocs on millor l'han tractat. Intentem tenir aquesta part d'empresa, hem de guanyar diners, fer productes que estiguin bé, però també que la gent vulgui treballar amb nosaltres. I al final, de vegades, els productes parlen per tu. Hem de cuidar aquestes coses. Perquè la competència és gran, però no és per un tema de competència, és perquè ens ho creiem.
Al final, això només és feina, però passem moltes hores a la feina i, per tant, com millor les passem millor per tothom i per la salut mental de tothom. Ara, tampoc hem de perdre de vista que és un sector que és molt exigent i intens. Però dins de la intensitat, mirem que tothom estigui a gust. 

Així i tot, òbviament, perdem talent, però també, per sort, n’anem incorporant, amb certa rotació. I és inevitable i és bo que la gent provi altres coses. Jo feia molts anys que estava en una empresa i mentalment m'ha anat bé fer un canvi. Perquè treballes amb gent nova, aprens coses noves, dinàmiques i maneres de fer, punts de vista diferents. És cert que de vegades en aquest sector la rotació és excessiva, però forma part també de la naturalesa, hi ha projectes de tres mesos, projectes de sis mesos, projectes d'un any no n'hi ha tants. Minoria Absoluta té aquesta fortalesa, que al final té dos productes que són de temporada, i que al final no n'hi ha tants en una graella.

Són els que et permeten jugar a experimentar amb altres coses. Poder tenir alguns productes amb estabilitat i altres.
Això seria ideal. El que passa és que és molt difícil perquè a la graella no hi ha lloc per a tothom. Una de les meves feines és mirar que la gent continuï motivada després de molts anys de fer el mateix. Lògicament, hi ha un desgast i, per tant, has d'intentar que cada temporada hi hagi incentius amb la gent, que estiguin motivats, que entenguin que ens la juguem cada setmana, etc. I que de tant en tant s'han de fer canvis.
Jo vinc de divuit anys a l'APM, i el Polònia aquest any n'ha fet divuit. I l'Està Passant en porta set. La majoria dels programes no tenen aquestes vides tan llargues. És un esforç que la gent estigui motivada, amb ganes de provar coses noves i que a sobre el públic te les compri. Si no hi ha aquest procés d'intentar renovar forces, la gent acabava cremada.

I al final el públic ho nota.
Sí, crec que això és fonamental. Per molt que el públic de TV3 sigui molt fidel. Ho hem vist en programes longeus, que al final la gent se'n cansa. És lògic. El repte és, des de dins mirar de renovar coses cada any. Encara que siguin petits incentius, millores, fins i tot, en els fluxos de producció. Estem treballant en coses d'intel·ligència artificial, incorporant tecnologia que els treballadors vegin que els ajuda a fer la feina. Mantenir aquesta motivació pot ser un estímul, no només una eina per facilitar la producció sinó donar una altra gamma d'incentius per treballar.
I després intentar mantenir l'èxit, perquè al final si vas fer una feina i aquesta feina no te la reconeix ningú, el procés de desgast és més elevat. Quan veus que la teva feina té un sentit o un reconeixement, és un estímul.

El reconeixement en aquest cas seria tant l'audiència lineal com el ressò que tens a les xarxes. A Polònia, per molt que hagi baixat la xifra d'espectadors, perquè ha baixat la xifra de tota la televisió, el tenen.
Polònia és un fenomen. Normalment, dos o tres cops durant la temporada tens un fenomen viral que ho rebenta. Una cançó, un gag, i arribes a quatre milions de persones. Transcendeixes la lineal i fas un salt, sobretot en coses de política madrilenya. És el que ens passava a l’APM de sobte. Si tingués la fórmula per rebentar-ho sempre seria multimilionari.

Acabem aquí la llarga conversa amb Guillem Sans, una repassada a molts dels temes que avui són cabdals en el paisatge audiovisual de Catalunya i el món.

Nota: aquesta entrevista ha estat editada per a facilitar la lectura, i revisada per l’entrevista.

L'OPA compta amb el suport econòmic de la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya