Es poden trobar aquí (seleccionant el curs acadèmic corresponent mitjançant el menú a la part superior i a la dreta de la pàgina) les llistes i descripcions més detallades de les assignatures que s'ofereixen cada curs acadèmic, incloent-hi l'idioma en què definitivament s'imparteix l’assignatura i el nom del professor o professora. Llevat que s'indiqui el contrari, les assignatures s'imparteixen anualment i en anglès.

ASSIGNATURES DE FORMACIÓ AVANÇADA COMUNA

Sintaxi

En aquesta assignatura explorem els principis bàsics de la sintaxi (les propietats estructurals de les oracions) del llenguatge humà. Durant el trimestre estudiem en detall construccions i fenòmens sintàctics de l'anglès, el català, l'espanyol i altres llengües i anem construint, en las prácticas semanales, anàlisis o gramàtiques que intenten modelar el coneixement conscient o inconscient que tenen els parlants nadius de les propietats i funcionament d'aquestes estructures. Aquest coneixement és el que pretén modelar o explicar la teoria sintàctica i és el que permet als parlants construir significat a partir de la interpretació dels elements lèxics inserits en les diverses estructures o construccions que permet la gramàtica de cada llengua.

Fonètica i fonologia

L'assignatura ofereix una visió general dels principals conceptes que permeten descriure i explicar l'estructura i el funcionament de les llengües des del punt de vista fònic.  Al llarg de l’assignatura s'analitzaran noves dades sobre fenòmens fonètics i fonològics, que es compararan amb dades de llengües diferents. També es presentaran articles d'investigació actuals sobre diferents aspectes de la fonètica i la fonologia, incloent-hi temes com l'adquisició i la gestualitat. En les pràctiques, l’estudiant es familiaritzarà amb un conjunt de tècniques experimentals d'anàlisi fonètica i fonològica, com ara l'ús dels programes d'anàlisi del senyal acústic Praat i d'anàlisi del senyal visual Phon i ELAN. A final de l’assignatura l’estudiant estarà familiaritzat amb la teoria fonològica actual, amb les bases fonètiques de la fonologia, amb el corrent de la fonologia experimental, i amb les interaccions entre la fonologia i altres components gramaticals.

Semàntica i pragmàtica

Aquesta assignatura és una introducció a la semàntica i pragmàtica de les llengües naturals, tant pel que fa als temes i dades bàsics que han estat tradicionalment l'objecte d'estudi de la semàntica i pragmàtica formals, com pel que fa als paradigmes teòrics i metodològics desenvolupats en el seu àmbit. L'objectiu fonamental serà el de desenvolupar la capacitat de l'estudiant per analitzar fenòmens lingüístics des del punt de vista de la seva interpretació semàntica i pragmàtica.

ASSIGNATURES METODOLÒGIQUES

Argumentació en l'anàlisi lingüística

L'objectiu de l'assignatura és capacitar l'estudiant per avaluar les anàlisis en la lingüística, per presentar arguments a favor o en contra d'una determinada proposta teòrica i, en definitiva, per desenvolupar anàlisis fonamentades i sòlides en el camp de la lingüística en què faci la seva recerca. Els objectius més concrets inclouen entendre els conceptes d'anàlisi, teoria, i marc teòric en la lingüística; conèixer i aplicar els criteris d'avaluació de les teories; i saber derivar les prediccions d'una teoria.

Tècniques experimentals i d'observació

Aquesta assignatura és una introducció als principals mètodes de recerca experimental i d'obtenció de dades emprats en la recerca en lingüística. Se centra en el tractament del llenguatge espontani i en el disseny i anàlisi de tasques tant on-line com off-line per a l'obtenció de dades lingüístiques. L'objectiu fonamental és dotar l'estudiant de la base necessària per a la correcta selecció de mètodes empírics i la seva implementació, així com de coneixements bàsics d'estadística pràctica aplicada a l'anàlisi de dades lingüístiques.


Corpus i eines informàtiques

Aquesta assignatura aporta la metodologia necessària per a dur a terme investigació empírica basada en corpus en els àmbits de la lingúística i lingüística aplicada. En particular, capacita l'alumna per a utilitzar programes informàtics com a eines bàsiques per tractar amb grans quantitats de dades o per a trobar, de forma exhaustiva, unes dades particulars en una colecció de textos. L’assignatura vol oferir l’estudiant les bases per tal que sigui autònom en l'ús de les eines actuals i futures per a tractar i explotar dades lingüístiques.

ASSIGNATURES D'ESPECIALITZACIÓ

Especialització en Lingüística Formal

Lingüística comparada

Periodicitat: biennal (alterna amb Variació i canvi lingüístic)

Aquesta assignatura se centra en la comparació sistemàtica de dos o més llengües o subsistemes de llengües. L’objectiu d’aquesta comparació és explorar l’abast i els límits de la variació entre les llengües del món. Compararem dos enfocaments diferents: i) l’enfocament universalista de la tradició chomskyana segons el qual hi ha una facultat de llenguatge fonamental que constitueix la base de totes les llengües; i ii) l’enfocament tipològic que pretén catalogar les propietats superficials de les llengües del món i que sovint nega l’existència d’una base universal per a totes les llengües. Revisarem les diferències entre els supòsits de les dues teories i introduirem una tipologia formal que reconcilia aquestes opcions contraposades. Cobrirem diversos fenòmens sintàctics, semàntics i pragmàtics procedents d'una varietat de llengües no relacionades genètica ni geogràficament.

Variació i canvi lingüístic

Periodicitat: biennal (alterna amb Lingüística comparada)

Aquesta assignatura ofereix una perspectiva de l'estudi de la llengua en el seu context social que permet explicar-ne l'ús des d'una vessant sociolingüística. L'objectiu és desenvolupar la capacitat de l'estudiant per explorar fenòmens sociolingüístics, en concret, la variació lingüística des de situacions de contacte de llengües, canvis gramaticals i lèxics relacionats amb el registre, situacions de diglòssia i de pidginització, criollització i estandardització d'una llengua. Al llarg de l’assignatura l'estudiant analitzarà situacions de variació i canvi lingüístic directament relacionades amb l'ús social de la llengua, amb pràctiques d'anàlisi de transcripcions orals i de situacions reals de multilingüisme i de contacte entre llengües.

Qüestions actuals de lingüística formal

Periodicitat: biennal (alterna amb Temes avançats de teoria lingüística)

Aquesta assignatura se centra en la connexió entre la descripció lingüistica, la variació tipològica i la lingüística formal mitjançant l'estudi d'una sèrie de fenòmens lingüístics concrets. Un dels objectius més importants de la lingüística formal és intentar modelar l'espectre de la variació documentada en les llengües naturals, que no és il·limitada o aleatòria. Per tal d'assolir aquest objectiu és necessari arribar a descripcions precises de les llengües individuals que es comparen. La tipologia lingüística, l'estudi dels universals lingüístics o les aproximacions paramètriques des de la perspectiva de la gramàtica universal aborden aquest tema central amb diferents eines d'anàlisi i supòsits teòrics, que intentarem d'entendre a través de la revisió de diversos estudis de cas amb un fort component interlingüístic. 

Temes avançats de teoria lingüística

Periodicitat: biennal (alterna amb Qüestions actuals de lingüística formal)

Aquesta assignatura s'endinsa en l'estudi de les dimensions estructurals i interpretatives de les llengües naturals des de la perspectiva de la teoria lingüística. A partir d'una selecció de temes representatius, aprofundim en exemples concrets de recerca per tal d'entendre la interacció entre la base empírica i l'anàlisi teòrica dels fenòmens lingüístics. 

Especialització en Lingüística Computacional

Processament del llenguatge natural

Aquesta assignatura és una introducció a les tècniques de processament del llenguatge natural, basades en regles i estadístiques. S'estructura en tres parts: a) anàlisi morfològica; b) l'etiquetatge morfosintàctic de textos c) l'anàlisi sintàctica. Es combina la comprensió de les tècniques emprades, l'execució de processos d'anàlisi i l'adquisició de rudiments de programació de scripts per al tractament automàtic dels textos. 

Semàntica computacional

Aquesta assignatura examina com el significat lingüístic es modela en el camp de la lingüística computacional i el processament del llenguatge natural. Analitzarem els fenomens semàntics implicats (centrant-nos en el significat de les paraules i les oracions) i com es tracten, sobretot en enfocaments empírics i d'aprenentatge automàtic. També aprendrem a utilitzar eines i recursos computacionals per a l'anàlisi de dades semàntiques. 

Especialització en Adquisició del Llenguatge

Adquisició del llenguatge i bilingüisme

Aquesta assignatura té com a objectiu presentar l'àmbit de la recerca en adquisició de segones llengües (ASL), centrant-se tant en els processos com en els resultats de caire lingüístic i cognitiu, tot tenint en compte la recerca en adquisició de primeres llengües. Es tractaran igualment les principals teories, models i constructes en aquest àmbit, juntament amb els factors individuals i extralingüístics que entren en joc en l'adquisició i aprenentatge de llengües. Finalment es tractaran les qüestions centrals en l'estudi de l'adquisició bi/tri/multilingüe.

Cognició i adquisició del llenguatge

Aquesta assignatura es dedica a la discussió de factors lingüístics i cognitius en l'adquisició del llenguatge en situacions i contextos diferents (L1, L2, 2L1 en l'adquisició en edat infantil, en edat adulta, etc.). Al marge de les condicions imposades internament pels sistemes lingüístics (interfícies), hi ha altres factors que n'afecten el desenvolupament (variables com ara l'edat, el nivell de competència, la influència translingüística, la memòria de treball i altres habilitats cognitives, etc.). L'objectiu principal del curs és arribar a comprendre la natura dels processos i factors que intervenen en l'adquisició del llenguatge i relacionar-los amb les teories generals de l'adquisició lingüística per tal d'identificar variacions cognitives i lingüístiques.

Especialització en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües

Instrucció de llengües

(idioma docent: castellà) 

Periodicitat: biennal (alterna amb Processos d’aaprenentatge de llengües)

A través d'experiències d'aula, exposicions magistrals, lectures i discussions, s'estudien les qüestions més rellevants en relació amb l'ensenyament-aprenentatge de les destreses lingüístiques, els processos cognitius i metacognitius en l'aprenent de llengües, les formes d'avaluació i l'andamiatge del docent. Es podran treballar també aspectes metodològics relacionats amb el desenvolupament de la competència comunicativa, l'aprenentatge cooperatiu o l'ús de les tecnologies (TIC) en l'educació lingüística. 

Processos d'aprenentatge de llengües

(idioma docent: castellà) 

Periodicitat: biennal (alterna amb Instrucció de llengües)

Aquesta assignatura proporciona una visió general dels elements clau del procés d'ensenyament-aprenentatge de llengües segones i estrangeres, prestant especial atenció als paradigmes interaccionistes i constructivistes d'aprenentatge de llengües així com als models d'ensenyament-aprenentatge més adients amb aquests. En aquest sentit, se centra bàsicament en l'estructura i procediments de l'ensenyament mitjançant tasques i mitjançant projectes com a models significatius per al desenvolupament de la competència comunicativa. Estudia les característiques del context de l'aula per a l'aprenentatge d'una L2, en allò que fa referència a l'ús comunicatiu de la llengua, al desenvolupament de la consciència lingüística i de la reflexió metalingüística, i al foment dels processos d'autoregulació de l'aprenentatge. Combina les sessions d'assimilació de conceptes i teories propis dels temes abordats amb la pràctica d'anàlisi i elaboració de materials didàctics i de planificació de classes. 

Procediments i habilitats a l'aula

(idioma docent: castellà)

Aquesta assignatura s'ocupa de qüestions metodològiques dins de l'àmbit de la lingüística aplicada a l'ensenyament-aprenentatge de llengües modernes, amb atenció particular a l'espanyol com a llengua estranjera i a les nocions bàsiques de la seva gramàtica; en aquest sentit, l'assignatura té una relació molt directa amb la de Gramàtica pedagògica de l'espanyol. S'hi aborda la reflexió sobre el sistema formal de la llengua com a un dels components essencials del programa d'aprenentatge i  s'aprofundeix  en els tipus de coneixement lingüístic definit en la recerca sobre aprenentatge de llengües i en els principals criteris a seguir en la didàctica específica d'aquests components. 

Gramàtica pedagògica de l'espanyol

(idioma docent: castellà)

Aquesta assignatura ofereix una reflexió sobre les característiques pròpies d'una descripció de la gramàtica de l'espanyol orientada al seu aprenentatge per part de no nadius. Combina la reflexió teòrica i la lectura d'articles i obres de referència amb la pràctica d'anàlisi de materials didàctics i de recursos pedagògics per a l'ensenyament de la gramàtica. La primera d'aquestes dues parts es duu a terme des d'una perspectiva holística del coneixement i ús de la llengua, que considera la relació dels fenòmens gramaticals amb els discursius, els textuals i els pragmàtics, tot enfocant  aquells aspectes que són més rellevants per a un no nadiu. La segona comprèn tan els criteris per a la selecció i seqüenciació de continguts gramaticals en un  programa d'ensenyament com les tècniques i procediments més eficaços per a fer-ne una presentació didàctica i una pràctica discent. 

Especialització en Lèxic: Lexicografia, Lexicologia i Terminologia

Morfologia i lèxic

(idioma docent: castellà)

En aquesta assignatura centrem l'anàlisi lingüística en les unitats lèxiques. Abordem l'anàlisi avançada (comparativa, formal i funcional) dels processos de formació de paraules (morfologia lèxica), de la flexió lèxica (morfofonologia), de la projecció del lèxic (sintaxi del lèxic i combinatòria) i dels aspectes de significat associats a tots els anteriors (semàntica lèxica).  Introduïm diversos models teòrics d'orientació lexicalista, per identificar-hi la naturalesa i l'organització del lexicó, i fem conèixer diverses aplicacions lèxiques (ontologies, diccionaris electrònics, diccionaris computacionals, extractors automàtics, bancs de coneixement, etc.) a partir dels quals podem posar de relleu l'adequació de plantejaments teòrics i metodològics respecte del lèxic. 

Lèxic i ensenyament de llengua

(idioma docent: castellà)

Aquesta assignatura se centra en l’estudi del lèxic i el paper que pren en l’ensenyament de llengües. Al llarg del curs s’introdueixen conceptes bàsics del lèxic i també s’aprofundeix en estructures més complexes que van més enllà de la paraula, com les metàfores i les col·locacions. En aquesta assignatura també es repassen els enfocaments més importants en ensenyament de llengües, des dels més tradicionals fins a d’altres com l’Enfocament Lèxic, i a més s’explora la connexió entre el lèxic, l’ensenyament de llengües i els diccionaris. Finalment, es tracten les diferents maneres en què es pot millorar i avaluar la competència lèxica. Aquesta assignatura és una introducció a l’estudi del lèxic des del punt de vista de l’ensenyament de llengües, en què es treballa mitjançant lectures específiques i activitats diverses.

Terminologia, neologia i societat

(idioma docent: castellà)

Aquesta assignatura vol acostar els estudiants als aspectes socials relacionats amb el lèxic nou, la neologia, i el lèxic especialitzat, la terminologia. Inclou temes de caràcter panoràmic, amb la presentació de les principals línies de recerca actual en terminologia i neologia i temes de caràcter teòric, amb l’estudi dels conceptes de terme i neologisme, tots dos caracteritzats pel seu caràcter difús, i altres conceptes fonamentals. En el curs també hi ha temes de caràcter aplicat, amb l’anàlisi de casos de normalització lingüística i de resolució de casos terminològics i neològics en un marc de multilingüisme i d’altres de caràcter tecnològic, amb el disseny d’aplicacions adequades a les necessitats terminològiques i neològiques reals.

ASSIGNATURES OPTATIVES ADDICIONALS

Transtorns del llenguatge i la cognició: enfocaments empírics

Ni el llenguatge ni la cognició són uniformes o estables al llarg de la població humana: tots dos es troben afectats per diversos trastorns. De forma habitual, les afectacions en el funcionament neurocognitiu es reflecteixen en patrons del llenguatge, a partir dels quals és possible establir inferències sobre la relació entre el funcionament cognitiu i el lingüístic. Aquesta assignatura és una introducció bàsica a aquest camp d’investigació i a com aplicar la teoria lingüística a l'estudi dels trastorns del llenguatge. Específicament, tractarem: 1. Els problemes en el desenvolupament del llenguatge com els que s’observen sovint en trastorns de l'espectre autista i com aquests trastorns difereixen del trastorn específic del llenguatge (SLI, les seves sigles en anglès). 2. Els patrons del llenguatge afectats en trastorns neurodegeneratius (demència), que en ocasions revelen com la cognició es desintegra en aquest tipus de poblacions. 3. El llenguatge desorganitzat en trastorns psiquiàtrics (especialment en el trastorn formal del pensament en esquizofrènia). 4. L’afàsia adquirida a causa d’una embòlia. Per fer això, analitzarem estudis de cas, molts del nostre propi laboratori, que fan servir diferents mètodes d’investigació com l’anàlisi de la parla, IRM funcionals i seguiments oculars (eye-tracking).

Text i traducció

(idioma docent: castellà)

Descripción y categorización de los fenómenos textuales y discursivos en relación con la traducción. La traducción como operación lingüística y textual de transferencia de sentido. Texto y discurso. Géneros textuales. Funciones textuales y traducción. Microestructura y macroestructura en contraste. Mecanismos de articulación y de cohesión del texto. Contribución de los instrumentos microlingüísticos (elementos deícticos, anafóricos, marcas de enunciación, marques de argumentación, etc.) al sentido del texto. Valoración crítica de las teorías de análisis del discurso desde su aplicabilidad a los estudios de traducción.

Traducció i llengua

(idioma docent: castellà)

Introducció als conceptes i els mètodes fonamentals de la lingüística descriptiva i contrastiva, per a la seva aplicació a la pràctica traductora i a la reflexió sobre la traducció. Nivells de construcció del significat. La gramàtica (ordre de paraules, categories gramaticals, etc.); el lèxic (denotació, connotació, els sentits figurats, etc.); les unitats de significat (fraseologia). La dimensió cognitiva del context (organització informativa, inferències, etc.). La dimensió social del context (intencionalitat, cortesia).  La variació lingüística (dialectes, registres, el continu oral-escrit, etc.). L'assignatura combina els exercicis de traducció amb l'anàlisi de traduccions aplicant els conceptes teòrics. 

Teories de l’enunciació i gèneres orals

(idioma docent: castellà)

El primer objectiu d'aquesta assignatura és presentar nocions teòriques bàsiques de la lingüística del discurs i els seus principals enfocaments des d'una perspectiva interdisciplinària; s'estudien, en particular els trets específics de la interacció verbal cara a cara. El segon objectiu és dotar els estudiants amb eines d'anàlisi aplicable a diversos àmbits discursius (vida quotidiana, camp literari, esfera política i dels mitjans de comunicació). El tercer i últim objectiu és iniciar l'estudiant a la pràctica analítica.

Discurs i cognició social 

(idioma docent: castellà)

En aquesta assignatura es para atenció especial als aspectes socio-cognitius del discurs: representacions socials, coneixement, ideologies i les seves bases socials. Per tal d'orientar l'anàlisi i la reflexió, es presentaran perspectives i models teòrics, s'introduiran metodologies que facilitin l'observació i l'anàlisi critica de les dades, i es treballaran problemes i textos específics, per exemple sobre racisme i immigració.

Interacció en llenguatge natural   

Trobareu més informació sobre aquesta assignatura aquí.  

Anivellament: Lingüística 

Aquesta assignatura presenta una visió bàsica de la disciplina de la lingüística per a estudiants sense coneixements previs en el camp. Amb aquesta finalitat, l’assignatura aportarà introduccions succintes als conceptes principals i a la metodologia bàsica que els estudiants veuran amb més detall a les assignatures avançades del Màster. Els objectius són dos: (a) proporcionar als estudiants una comprensió bàsica del funcionament de la llengua i de la lingüística com a disciplina; i (b) resoldre problemes conceptuals que puguin sorgir en les assignatures avançades que realitzaran. Aquesta assignatura és un complement de formació i no contribueix als 60 crèdits del Màster.

Anivellament: Conceptes bàsics de programació i Python 

Aquesta assignatura proposa una revisió dels conceptes bàsics de programació: algorisme, programa, variable, expressió, tipus de dades, etc. i en particular, la comprensió i pràctica de: (i) estructures de dades (per exemple, llistes, diccionaris, conjunts, matrius); (ii) accions, iteracions i funcions; i (iii) flux de treball (maneig d'excepcions; proves). L'objectiu principal és consolidar els coneixements sobre com estructurar i escriure codi bàsic en Python, per permetre processar dades lingüístiques. Aquesta assignatura és un complement de formació i no contribueix als 60 crèdits del Màster.