“Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. Aquesta frase la va pronunciar fa més de 60 anys l’escriptor i científic Arthur C. Clarke. La seva reflexió, visionària en aquella època, ha arribat als nostres temps carregada de significat. Així ho ha posat de relleu Vanesa Daza, vicerectora de Transferència de Coneixement de la UPF, que va parafrasejar la cita de Clarke durant la presentació del +RAIN, el primer festival de cinema europeu creat amb IA, que ha arribat enguany a la seva segona edició, coorganitzada per la UPF i Sónar.

“L’evolució de la IA està sent molt més ràpida i dràstica del que podíem preveu”, en paraules de Frederic Guerrero-Solé, codirector del +RAIN. Bona mostra d’això és que, a l’edició d’enguany, s’hi han presentat 232 pel·lícules, cinc vegades més que en la seva primera edició, procedents de més de 40 països. En paral·lel, ha crescut exponencialment la recerca sobre aquest tema, com s’ha pogut copsar durant la secció RESEARCH del festival, enguany dividida en dos espais diferenciats: el RAINSIGHT, més dedicada a la reflexió teòrica; i el RAINNOVA, més focalitzada en la presentació de projectes i iniciatives experimentals d’IA aplicada a l’audiovisual.

Des de la vessant de la reflexió, s’ha analitzat l’impacte de la IA en l’àmbit de la creativitat i la narrativa audiovisual; les seves implicacions ètiques, polítiques, laborals o en l’àmbit dels drets d’autor; o els biaixos de gènere, racials o de classe de les imatges generades amb les tecnologies actuals. “Cal que fem avançar la tecnologia, però amb esperit crític i allunyant-nos de visions tecnoutòpiques”- ha alertat Mercè Oliva, directora del Departament de Comunicació de la UPF.  Al llarg del festival, diverses veus han subratllat la necessitat d’involucrar experts i professionals de diferents disciplines i del sector públic i privat en el desenvolupament de la IA perquè comporti beneficis per a la societat i el món de la creació. Així ho han expressat tant la rectora de la UPF, Laia de Nadal, com la responsable de Sónar+D, Andrea Faroppa. De fet, el propi festival és un exemple d’interdisciplinarietat, ja que està organitzat pel Departament de Comunicació de la UPF, amb la col·laboració del d’Enginyeria. El director d’aquest segon departament, Vladimir Estivill, ha posat en valor que les reflexions sorgides al RAIN “contribueixen a orientar la recerca dels enginyers cap a objectius útils per a la societat i el món artístic”.

El palmarès de la segona edició del +RAIN Film Festival

Una altra idea reiterada durant el +RAIN és que el creixent suport tecnològic amb què compten els artistes no resta importància al seu procés creatiu. De fet, aquest és el el leitmotiv del cartell de l’edició d’enguany, que mostra la imatge d’un artista enlairat, com ha recordat la codirectora del festival, Anna Giralt. Bona prova del talent dels artistes que han incorporat la IA als seus processos creatius són els 10 films finalistes del +RAIN, que es podran veure a Filmin fins al proper 30 de juny.

En aquesta edició, el Premi a la Millor Pel·lícula ha estat per a 512x512 d'Arthur Chopin (França, 2023), un film que reflexiona sobre els biaixos de la IA a l’hora de representar el cos humà. Un altre dels curts guardonats, en aquest cas amb el Premi del Jurat, és Fried Egg de Rucha Thigale (Regne Unit, 2024), un film sobre el pas del temps que parteix de la clàssica pregunta: “què és primer, l’ou a la gallina?”. Finalment, la Menció Especial del Jurat ha estat enguany per a Morbo de Jonas Sanson (Brasil, 2024), sobre les diferents facetes de la vida urbana i les emocions dels seus habitants. Aquests tres films i els altres set finalistes, tots ells curtmetratges, s’han projectat aquest dimarts a la tarda durant el festival, en presència dels seus creadors i creadores. Molts d’ells han manifestat que el propi procés artístic els ha servit per conèixer millor el potencial creatiu d’aquestes eines a partir de l’assaig-error, com també ha constatat una altra de les codirectores del festival, Coloma Ballester. 

En fer servir les eines d’IA generativa, una de les majors dificultats és “elaborar prompts que generin les imatges desitjades”- ha expressat Jimena Aguilar (Argentina), autora del film finalista Sueño finlandés y paranoico, que dibuixa un futur distòpic carregat d’imaginació i elements disruptius. Per contra, un dels seus majors avantatges és que la “IA pot ajudar els creadors i creadores a superar les seves dificultats i limitacions durant el procés artístic” – ha considerat Maria Than (Regne Unit), autora del curt finalista Home Age to Avalokitesvara, amb què es trasllada a la seva infantesa per recordar com els seus pares li van transmetre la religió budista. També reflexiona sobre la memòria col·lectiva Skopje 2014 According to ChatGPT de Pauline Blanchet, en aquest cas per explorar l’efectivitat d’aquesta eina per recuperar el passat de la ciutat.

La IA, més que una eina: també forma part dels arguments de molts dels films

La IA no és només una eina emprada per elaborar els films, sinó que també penetra el seu propi fil narratiu, juntament amb d’altres preocupacions i reptes del món contemporani, com la credibilitat informativa o la crisi ecològica, entre d’altres. Que qüestionem la veracitat d’allò que veiem és el que pretén DUCK de Rachel Maclean, un dels films finalistes que explora les possibilitats del deep-fake perquè alguns dels seus principals protagonistes adoptin l’aparença de Marilyn Monroe o James Bond. D’altres personatges són éssers imaginaris amb aparença d’ànec.

Els rostres animals i humans també conviuen al curt Time Metallurgist (Tomas Rampula, República Txeca), basat en la història del fotògraf i investigador britànic E. Muybridge, que va viatjar al Salvatge Oest per invitació de Leland Stanford, el constructor del ferrocarril transcontinental i un dels principals responsables de la massacre de nadius americans i búfals.  El curt denuncia aquella matança i hi estableix paral·lelismes amb el caràcter extractiu del capitalisme en els nostres temps.  Encara més nítidament ecologista és el curt finalista Ripear un desierto (Felipe Elgueta, Xile), que denuncia la crisi ambiental del desert d’Atacama al nord de Xile, mentre que When people talk about their dead, they look up, d’Anna Halbleib, explora una nova narrativa funerària, descrivint el procés biològic de descomposició del cos humà després de la mort.

Tal com ha exposat el també codirector del +RAIN Jordi Balló, l’objectiu de projectar “tots aquests films agrupats i de forma consecutiva” durant el festival ha estat que el públic pogués “copsar millor” com s’està fent servir la IA amb finalitats creatives en aquests moments.

Què significa ser creatiu en l’era de la intel·ligència artificial?

Precisament, al RAINSIGHT, es va reflexionar sobre com repensar el cinema en l’era de la IA generativa, de la mà de Shyam Sundar, director del Center for Socially Responsible Artificial Intelligence de la Penn State University. Sundar ha manifestat que cada vegada hi ha més eines d’IA generativa i de major qualitat que es poden aplicar al món audiovisual, de la qual cosa n’és una bona mostra Sora, capaç de convertir textos en vídeo de forma instantània. Però, més enllà de posar de manifest la sofisticació de la IA,  Sundar ha llançat la següent pregunta: “La creativitat consisteix a juxtaposar dades existents però combinant-les de forma diferent per generar continguts amb una estructura d’aparença coherent o és l’expressió de noves idees i pensaments que neixen de les pròpies experiències i de l’ànima?”. Per a Sundar, també cal “calibrar adequadament” la confiança que dipositem en les eines d’IA i aprendre a “treballar de forma col·laborativa” amb cadascuna d’elles. En aquest sentit, ha instat els responsables d’aquestes tecnologies a “comunicar de forma clara” les seves opcions i limitacions.

El cartell del RAINSIGHT ha comptat amb molts d’altres experts de renom com Marcelo Bertalmío (investigador del CSIC, CSO i cofundador de la startup Lucid), Christian Canton (cap d'enginyeria de META, responsable d'IA), Carlos Castillo (investigador ICREA, responsable del grup de recerca Web Science and Social Computing de la UPF) o Rachel Falconer (investigadora en arts digitals de la Universitat de Londres, a Goldsmiths). Falconer ha explicat com alguns productes i experiències audiovisuals desenvolupades amb IA permeten que el públic pugui interactuar amb els seus continguts. És el que es coneix com a “intranarrativa”, perquè, una vegada endinsats en la història,  els espectadors poden canviar i “cocrear” allò que estan veient.

Els artistes més innovadors ja estan posant en marxa i testejant el potencial de la IA, com s’ha posat de manifest durant el RAINNOVA. Una dels projectes que s’hi ha presentat és OpenDocs, d’Artefacto Films en col·laboració amb Runway, un programa per impulsar la creació de documentals amb el suport de la IA. Jorge Caballero, cineasta i enginyer vinculat a Artefacto i a la UPF, ha exposat que la majoria de documentals produïts amb el programes es caracteritzen per “la mescla d’imatges sintètiques, la interactivitat i multimodalitat de text, veu i imatge o l’elaboració de productes d’aparença inconclusa”.

Documentar la memòria individual i col·lectiva és objecte d’altres dels projectes experimentals presentats. És el cas de To be loved, una aproximació a la postmemòria a través d’un arxiu familiar, que ha presentat Carme Puche (cineasta i vicepresidenta de Dones Visuals) i Sergio Álvarez-Napagao (cineasta i investigador de la UPC). Un altre dels temes explorats al festival és el potencial de la IA per generar música i àudio. Jordi Pons hi ha presentat el sistema Stable Audio (de Stability.AI), “que no només permet transformar textos en àudio, sinó també generar músiques a partir de missatges de veu”.

El +RAIN, un espai per experimentar nous formats audiovisuals i musicals amb IA

Precisament, la música acompanyada d’audiovisuals generats amb IA ha estat novament la protagonista de la secció LIVE, que ha amenitzat els vespres del festival al campus del Poblenou. Un dels múltiples espectacles interpretats ha estat Decolonizing Patterns, de Citlali Hernández, artista transdisciplinari del col·lectiu Axolot.cat. De fet, l’experimentació de nous formats creatius també ha estat constant en diferents seccions del festival. Per exemple, els espectadors del FEST han pogut assistir a una secció de L[AI]VE CINEMA, creant una pel·lícula col·laborativa en directe de la mà de Hugging Face.

Aquest i molts altres espectacles posen de manifest que el +RAIN, que continuarà el 13 i 14 de juny a Sónar+D, suposa un procés de descoberta permanent, que ens trasllada constantment a noves narratives audiovisuals, musicals i artístiques, molt allunyades de les convencionals. Un any més, impossible restar indiferent després de descobrir els universos més innovadors de les arts visuals.