Un estudi experimental liderat per la Universitat Pompeu Fabra descriu el mecanisme pel qual es formen els insulinomes, un tipus rar de tumor neuroendocrí que afecta les cèl·lules beta del pàncrees. Segons l’estudi, els insulinomes deriven de l’acumulació de mutacions poc recurrents però que comporten un canvi homogeni en el perfil epigenètic de les cèl·lules beta del pàncrees. Aquest canvi de perfil fa que les cèl·lules beta passin a expressar de manera inusualment elevada oncogens, factors de creixement i de transcripció i gens relacionats amb la producció d’insulina.

Els insulinomes són tumors rars del pàncrees neuroendocrí que comporten un sobrecreixement de les cèl·lules beta, encarregades de secretar insulina. Sovint, es diagnostiquen perquè comporten una producció excessiva d’insulina que sol derivar en quadres d’hipoglucèmia. Cada any, es diagnostiquen insulinomes a quatre persones de cada milió i, en la majoria dels casos, són benignes. Si es detecten a temps i s’extirpen amb cirurgia, tenen bon pronòstic i només en un de cada deu casos els insulinomes són malignes.

En un estudi publicat avui a la revista Cell Genomics, es proposa per primera vegada un mecanisme pel qual les cèl·lules beta pateixen una transformació cap a un fenotip neoplàsic. “Es tracta de l’acumulació de mutacions poc freqüents que convergeixen en un canvi en el perfil epigenètic de les cèl·lules beta”, explica Mireia Ramos, coprimera autora de l’estudi.

Aquestes mutacions varien entre els 42 insulinomes analitzats i, la majoria s’acumulen en regions reguladores del genoma. “La singularitat dels insulinomes és que tots, tinguin les mutacions que tinguin, acaben adquirint un mateix perfil epigenètic”, afegeix Lorenzo Pasquali, director del Grup de Genòmica Reguladora Endocrina de la UPF, que ha liderat la recerca.

Aquest nou perfil epigenètic fa que les cèl·lules beta dels tumors perdin les marques de repressió i, a diferència de les cèl·lules beta sanes, tinguin actius una sèrie d'oncogens, factors de creixement i de transcripció i gens relacionats amb la producció d’insulina, que alteren la seva funció.

La biologia de les cèl·lules beta

A banda dels insulinomes, les cèl·lules beta pancreàtiques també estan implicades en altres malalties inhabilitants com la diabetis mellitus. Per això, “estem especialment interessats a entendre com aquestes cèl·lules perden el control, descompassen l’expressió dels gens que les feien funcionar normalment i acaben alterant la secreció d’insulina”, comenta Pasquali.

Ara, el grup ja està treballant per entendre millor el mecanisme pel qual es dona un sobrecreixement de les cèl·lules beta, cosa que en un futur podria tenir implicacions terapèutiques en el tractament d’altres malalties en què les cèl·lules beta estan alterades.

En aquest estudi també hi han participat l’Institut Científic de l’Hospital San Raffaele de Milà (Itàlia); la Universitat de Barcelona; l’IDIBELL, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge; la Universitat de Colorado Bouler (EUA); l’Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí, I3PT; l’IRB Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en la xarxa de diabetis i malalties metabòliques associades (CIBERDEM).

Article de referència:

Ramos-Rodríguez, M, & Subirana-Granés, M, et al; Implications of noncoding regulatory functions in the development of insulinomas. Cell Genomics (2024). doi:  10.1016/j.xgen.2024.100604