França va ser el país que va rebre més persones migrades i exiliades procedents de Catalunya i Espanya després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i l’inici de la Dictadura franquista. Moltes d’elles s’hi van quedar a viure i van tenir fills i filles a França, a qui també van transmetre en molts casos la llengua catalana o castellana. Aquest és un dels motius que ha portat la investigadora de la UPF, Sílvia Perpiñán, a emprendre un projecte de recerca per estudiar les característiques el català i el castellà com a llengües heretades pels descendents de les persones que van emigrar cap a França.

Mitjançant el projecte HERITAGE (Preserving Linguistic Heritage: Spanish and Catalan as Heritage Languages in France), s’analitzarà com parlen el català i el castellà els descendents de les persones que van emigrar cap al país veí. La investigadora principal d’aquest projecte, Sílvia Perpiñán, forma part del grup de recerca ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. El projecte, que s’acaba d’iniciar i finalitzarà l’abril del 2026, compta amb una subvenció de 146.527 euros, procedent dels Ajuts a la Consolidació Investigadora de l’Agència Estatal de Recerca.

“En el context francès de postguerra, tant el català com el castellà eren llengües nouvingudes, reduïdes a l’esfera familiar o petites comunitats veïnals, però en cap cas tenien un ús social fort, cosa que les situava en un pla d’igualtat com a llengües minoritàries. L’objectiu d’HERITAGE és precisament estudiar la transmissió de les dues llengües al país veí, en un context on cap de les dues és oficial i totes dues estan subjectes al domini del francès” - explica Perpiñán. Una pregunta de recerca important que vol respondre aquest estudi és si el català heretat a França té també certa influència de l’espanyol, o si es desenvolupa de forma independent.

De particular rellevància també és estudiar l’herència del català i del castellà al país que va rebre el major nombre de persones exiliades o migrades de Catalunya i d’arreu de l’Estat després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només l’any 1939, van emigrar al país veí fins a 465.000 persones i es calcula que la meitat d’elles van seguir vivint a França i que, en molts casos, van transmetre les seves llengües maternes als seus descendents. Concretament l’any 1968 seguien vivint a França 607.000 persones de famílies originàries de Catalunya i Espanya. Encara avui, hi ha figures reconegudes de la societat i la política francesa amb aquesta procedència. En són casos paradigmàtics Anne Hidalgo, actual alcaldessa de París, o Manuel Valls, exprimer ministre de França.

En l’herència del català i el castellà a França, hi han influït més els factors sociològics o els lingüístics?

D’aquesta manera, es podrà discernir millor la incidència dels factors sociològics respecte dels lingüístics en el desenvolupament i retenció del català i el castellà com a llengües familiars.  Des del punt de vista lingüístic, es vol examinar com influeix en el procés d’herència lingüística que la llengua oficial del país també sigui romànica. Des del punt de vista sociològic, és rellevant conèixer com el nivell de proximitat cultural dels territoris dels diferents dominis lingüístics (en aquest cas, català, castellà i francès) influeix en aquest procés i com el prestigi de cada llengua té un impacte en el seu desenvolupament i manteniment.

Una altra particularitat d’aquest projecte de recerca és que es focalitzarà en l’ús del català i castellà a França entre la població adulta (la generació boomer) que ha heretat aquestes llengües, un segment d’edat escassament analitzat fins ara en els estudis sobre el tema. Per analitzar com aquest col·lectiu de població fa servir la seva llengua familiar, es combinarà la recollida de testimonis orals amb dades psicolingüístiques de processament del llenguatge, com ara el temps de reacció i el moviment ocular.

Què diferencia un parlant nadiu d’un que ha heretat la llengua a l’estranger?

El projecte HERITATGE també es proposa aprofundir en diversos temes de recerca fonamentals en el camp de la lingüística i l’adquisició del llenguatge. L’estudi de les llengües d’herència -les llengües que transmeten els emigrants als seus fills en el país d’acollida- demostra majoritàriament que el domini lingüístic d’aquests parlants, malgrat ser la llengua adquirida a casa des que van néixer, no arriba a nivells de competència similars als dels pares o d’altres parlants del país d’origen. Aquest fet ens porta a qüestionar què és una llengua materna, què caracteritza un parlant nadiu, i quines condicions són necessàries per desenvolupar una llengua. Factors típicament ignorats en l’estudi de l’adquisició de primeres llengües com ara l’edat d’inici de bilingüisme, l’impacte de l’escolarització o l’ús continuat de la llengua materna al llarg de la vida prenen un paper fonamental en aquests casos. També pot ajudar a detectar les vulnerabilitats en l’estructura d’un sistema lingüístic i, fins i tot, predir el canvi lingüístic de forma sincrònica, ja que aquestes situacions de llengües en contacte acceleren els canvis que normalment trigarien diverses generacions en produir-se.