Barcelona, 28 de maig del 2024.- L’antropòloga i feminista argentina Rita Segato és la guardonada amb la primera edició del Premi Internacional d’Assaig Gest d’Ahir, Pensament d’Avui en el marc de la Càtedra Antoni Tàpies-Universitat Pompeu Fabra d’Art i Pensament Contemporanis. El guardó té la voluntat de qüestionar la genealogia tapiana i de reescriure el seu relat des d’una revisió crítica connectada amb el món actual, tot buscant l’equilibri entre el corpus teòric existent i el nou vocabulari contextual. La iniciativa s’emmarca en les activitats que la Fundació desplega en col·laboració amb la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis. Totes dues institucions han constituït un espai per fomentar la recerca, la docència i la difusió del coneixement en relació amb Antoni Tàpies i el món, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

El premi inclou una dotació econòmica, una residència d’investigació a la Fundació i la publicació d’un assaig que aportarà noves lectures des del present del llegat artístic i intel·lectual d’Antoni Tàpies. “Aquesta és la primera de moltes altres iniciatives que estem pensant en el marc de la Càtedra i que es desenvoluparan en un futur pròxim”, ha dit Eva March, professora d’Humanitats de la UPF i directora de la Càtedra, qui també ha volgut recordar que la vinculació d’Antoni Tàpies amb la Universitat Pompeu Fabra “ve de molt enrere, pràcticament des dels inicis de la universitat”. “Va crear una de les seves obres públiques més importants a la UPF: la Sala de reflexió”, ha afegit March. “És molt important per a la comunitat universitària sumar esforços”, ha dit Eva March, “perquè la universitat ha de ser permeable i ha d’estar connectada amb la societat, amb la ciutat, amb els museus…”.

El comitè assessor del Premi, format per Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés, Valentín Roma i la directora de la Fundació, Imma Prieto, ha decidit no només el perfil, sinó certes temàtiques, dinàmiques i possibles eixos futurs, impulsant la recerca de perfils candidats entre diferents investigadors i professionals de la teoria i la cultura contemporània. 

L’objectiu és obrir escletxes des d’on es creïn noves narratives, sense obviar les tensions des de les quals abordar el present, però en consonància amb els imaginaris tapians. Per exemple, i seguint alguns dels eixos del mateix jurat, a partir de quatre línies: materialitat i afectes, teoria de la imatge, crítica institucional, i filosofia i sociologia política.

Rita Segato

Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d’agost de 1951) és doctora en Antropologia per la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord, Regne Unit) i s’ha especialitzat en antropologia social i etnomusicologia. És professora emèrita de la Universitat de Brasilia (Brasil) i investigadora sènior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques del Brasil.

Ostenta la Càtedra Rita Segato de Pensament Incòmode a la Universitat Nacional de San Martín i la Càtedra Aníbal Quijano al Museu Reina Sofía de Madrid. Segato és membre de la coordinació del Curs d’Especialització en Estudis Afro-llatinoamericans i Caribenys de CLACSO i del Consell Assessor d’Expertes de la Comissió Interamericana de Dones de l’Organització dels Estats Americans (OEA). Actualment, dirigeix la col·lecció “Pensamiento del Brasil en Español” per a l’editorial Prometeo, de Buenos Aires. 

Ha impartit docència en cursos de postgrau d’arreu del món, ha estat investigadora visitant a universitats de Nova York, Houston, Wisconsin i París, entre d’altres. La seva trajectòria de recerca i pensament ha estat reconeguda amb la seva investidura com a doctora honoris causa per nou universitats i ha rebut diversos reconeixements internacionals.

Segato ha publicat més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La nación y sus otros. Raza, etnicidad y diversidad religiosa en tiempos de políticas de la identidad (Prometeo Libros, 2007) i La crítica de la colonialidad en ocho ensayos y una antropología por demanda (Prometeo Libros, 2013). La seva obra ha estat traduïda a l’anglès,  l’alemany, el francès, l’italià, el grec i el portuguès.

A banda de la seva tasca acadèmica, desenvolupa l’activisme col·laborant amb organitzacions que treballen temes de gènere i raça. Una part molt important del seu treball s’ocupa dels assassinats de dones a Ciudad Juárez (Mèxic), El Salvador i Guatemala, entre d’altres. Aquests crims es classifiquen dins la categoria del feminicidi, que l’antropòloga lluita per establir com a tipificació per tal que puguin ser vistos als tribunals internacionals de drets humans.