Gairebé 6.000 quilòmetres separen París i Nova York, passant per Londres. Però totes tres ciutats estan connectades per una mateixa iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra: els Chapters Alumni UPF. Amb el propòsit d’impulsar la comunitat d’antics estudiants de la universitat arreu del món, els Chapters són un punt de trobada pels titulats de la UPF que viuen fora de Catalunya, com una eina d’acollida i networking, que són un instrument de projecció i reputació de la UPF.

La Mireia Amat (Barcelona, 1991) és investigadora doctoral a Luxemburg i va estudiar Management a la Pompeu, grau del qual es va graduar el 2013, en la que va ser la promoció d’aquests estudis. Ara viu a la ciutat centreeuropea després d’uns anys a París (França), on va participar en l’impuls del Chapter UPF de la capital francesa.

El Xavier Solano (Barcelona, 1976) és politòleg i va estudiar Ciències Polítiques i de l'Administració, graduant-se’n el 2001. Des de fa més de vint anys viu al Regne Unit, a Edimburg i a Londres, i està implicat en el Chapter UPF de la capital anglesa.

Finalment, el Toni Marcet (Barcelona, 1992) és economista del hòlding empresarial japonès Sumitomo a Nova York (Estats Units). El 2014 va completar el grau en Economia i fa cinc anys que viu al país. Després d’estudiar a Boston, fa un temps que viu a la ciutat de Nova York, on ha impulsat el Chapter UPF a la ciutat.

Què us va portar a viure a les ciutats on viviu?

Mireia Amat: Quan vaig tornar del meu intercanvi tenia clar que volia tenir una experiència similar professionalment. Quan feia ja quasi tres anys que treballava a Barcelona em van contactar per una posició d’auditoria interna a París, i em va semblar l’oportunitat perfecta per mi. Sempre havia volgut millorar el meu francès i la feina era exactament el que jo buscava: molt transversal, amb contacte amb tots els departaments de l’empresa i en una posició que cobria tot el món. Sabia que em permetria estar en contacte i aprendre de gent molt diferent. L’experiència professional va ser molt interessant i mudar-me a un altre país em va fer créixer i m’ha donat una capacitat d’adaptació molt gran. Al cinquè any de viure a París vaig decidir demanar una excedència per cursar un màster a La Sorbona per enfocar-me cap al món de la recerca. A l’inici de 2023 vaig decidir deixar París i mudar-me a Luxemburg on estic treballant com a investigadora doctoral.

Xavier Solano: El 2002 vaig decidir anar a viure a Escòcia, on vaig estar fins al 2008 treballant pel govern escocès i pel Parlament escocès, on vaig tenir l'oportunitat de ser part de l'equip de Nicola Sturgeon, qui després va esdevenir la primera ministra escocesa. Durant aquest període vaig poder explorar l’Escòcia política del segle XXI i el seu procés d’independència des d’una perspectiva catalana. En general, no m'agraden gaire les ciutats grans. Estava molt bé a Edimburg, una ciutat preciosa feta a una mida més humana. Però el 2008 el Govern de la Generalitat em va oferir esdevenir el primer delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda i, després de treballar pels escocesos, no vaig poder dir que no al govern del nostre país. Després d'aquest període en la política catalana, vaig tenir la sort de poder tornar a treballar pels escocesos, però aquest cop al Parlament de Westminster. Uns anys més tard, el 2015, va sorgir l’oportunitat de conèixer el districte financer de Londres i la borsa. Després d’uns anys treballant-hi em vaig endinsar en el món de la regulació financera i ara treballo a l'Associació Britànica d'Assegurances (ABI).

Toni Marcet: Després de treballar 5 anys a Barcelona al sector financer, el 2019 em vaig traslladar a Boston per fer un MBA al Massachusetts Institute of Technology (MIT). El juny del 2021 em vaig traslladar a Nova York després de graduar-me de l’MBA, ja que em semblava la ciutat més atractiva on seguir la meva carrera professional als EUA, especialment per a professionals del sector financer. He treballat durant gairebé tres anys a l'equip de banca d’inversió de J.P. Morgan, i des de fa uns mesos treballo a l’equip d’inversions del holding empresarial japonès Sumitomo, també a Nova York.

Quins records teniu del teu pas per la UPF com a estudiants?

M.A.: De la Pompeu me’n vaig endur moltes coses, va ser una etapa molt maca! Vaig aprendre molt i de moltes coses. Vaig tenir professors molt inspiradors i hi penso molt sovint perquè me n’han quedat molt bones amistats. Amb alguns amics fins i tot hem coincidit vivint a París!

X.S.: Uns dels millors anys de la meva vida, sens dubte. Vaig gaudir molt tant dels estudis com dels amics que hi vaig fer. Dit això, a Londres he tingut el plaer de treballar amb companys que han anat a Cambridge, Oxford i Harvard entre altres universitats capdavanteres, i el sistema educatiu i de finançament d'aquestes universitats és molt diferent. Dues coses que em va cridar l'atenció són les poques hores lectives i les tutories en grups molt reduïts, així com veure com aquestes universitats fugen de la dependència econòmica de les entitats públiques pel seu finançament. Crec que són apunts importants a tenir en compte per qualsevol universitat d'elit, inclosa la UPF.

T.M.: De la meva etapa a la UPF en tinc grans records. Van ser uns anys molt intensos i de molt creixement personal, de llargues jornades d’estudi però també de festes i diversió. Vaig gaudir i aprendre molt acadèmicament, però sobretot vaig conèixer gent molt diversa i interessant. Encara en conservo molt bons amics.

Quin rol van jugar els vostres estudis o la UPF a l’hora de trobar una vocació fora de Catalunya?

M.A.: Durant els meus estudis de grau vaig tenir l’oportunitat de fer un semestre a l’estranger, a Boston College. L’experiència em va encantar. Em va obrir els ulls a altres maneres de fer i d’aprendre. Em va fer posar en perspectiva, i també en valor, els meus costums i la manera d’aprendre a la Pompeu. El que més em va agradar va ser veure que sempre hi ha punts complementaris en les diferències, crec que això em va ajudar molt a intentar treure el millor profit dels dos models d’estudi. Quan vaig tornar tenia molt clar que en algun moment voldria tenir una experiència similar en l'àmbit professional.

X.S.: La Pompeu ara és potser més coneguda que no pas abans, principalment per la seva posició als rànquings internacionals. Tot i això, al Regne Unit, si no vens d'una universitat seva o americana, no ho tenen gaire en compte. Amb tot, els estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració em van dotar de les habilitats necessàries per poder afrontar i resoldre reptes professionals. També em va ajudar a tenir una visió global i poder moure'm entre els cercles polítics i financers en un país força competitiu i influent en tots dos àmbits.

T.M.: Precisament va ser per l’oportunitat que vaig tenir a la UPF d’estudiar a l'estranger que vaig visitar per primer cop els EUA. Animaria a tots els estudiants que aprofitin aquesta oportunitat única, especialment tenint en compte els convenis que té la UPF amb universitats americanes de primer nivell. Una experiència així pot servir per canviar la perspectiva que tens del teu futur i obrir-te un munt d’oportunitats.

Què és el que us va motivar a engegar un Chapter Alumni UPF?

M.A.: Em va semblar una molt bona oportunitat per crear una xarxa de gent amb un nexe comú molt fàcil. Considero que és important tenir-la, especialment quan ets fora. És clau tenir un lloc on trobar consells, inspiració i amb una mica de sort amics. Jo vaig tenir molta sort perquè vaig fer molt bons amics a la feina i perquè vaig viure en pis compartit. Així i tot, trobo que París és una ciutat on pot ser complicat conèixer gent perquè les distàncies són relativament llargues. 

X.S.: Cal reconèixer el mèrit d'aquesta iniciativa a la UPF i, en particular, el suport del rectorat, de la vicerectora d'internacional, l'Helena Ramalhinho, i de l'equip Alumni, especialment la Mireia Mata i la Sònia Marzo. Estan fent una feina excel·lent. Hi ha una molt bona oportunitat d'enfortir la marca Pompeu a una ciutat tan clau com Londres. El món anglosaxó entén i respecta les associacions alumni. A més, hi ha exalumnes en posicions molt bones i també britànics que hi han fet l'Erasmus o hi han estat professors. És una xarxa que tot just ara comencem a establir, però que té un potencial considerable.

T.M.: Vaig llegir al newsletter d’Alumni UPF que altres ciutats com Londres o París estaven començant un Chapter d’alumni, i vaig pensar que una capital global com Nova York també n’hauria de tenir un. La sorpresa per mi va ser quan vaig adonar-me de la quantitat d’exalumnes que tenim a Nova York i del seu immens èxit professional i talent.

Quin diríeu que és el perfil de la gent UPF que viu a París, Londres i Nova York?

M.A.: Crec que hi ha una mica de tot. Al final París tampoc és tan lluny de Barcelona. Durant els meus anys aquí he conegut gent d’Erasmus, gent que ha vingut en acabar els estudis i s’hi ha quedat un parell d’anys, gent que com jo que han vingut una mica més tard, gent que ha vingut per projectes concrets... I el Chapter m’ha permès conèixer gent que ja porta més de 20 anys!

X.S.: Principalment, hi ha dos perfils. El de gent jove que ha vingut a treballar a Londres i els que ja fa força temps que hi som. En el fons, som dues cares de la mateixa moneda. Som dues generacions diferents però amb dinàmiques i objectius similars.

T.M.: El perfil més comú és l’alumni dels graus d’Economia, Administració i Direcció d’Empreses i International Business Economics, que traballa al sector financer, d’entre 25 i 35 anys. Tanmateix, tenim també perfils força diversos, com advocats, investigadors, periodistes, diplomàtics, o professionals del món de la tecnologia.

Què feu exactament en un Chapter UPF? Una persona que visqui a la vostra ciutat, com s’hi pot apropar i què hi trobarà?

M.A.: Ens agradaria que fos un lloc de trobada. Volem organitzar-ho de manera que sempre es doni peu al networking i també com a punt d’inspiració professional mitjançant la col·laboració de ponents. A la primera trobada del Chapter vam fer una sessió de pluja d’idees per entendre les necessitats i també expectatives dels assistents. La idea és mantenir sempre la porta oberta a noves idees per tal que esdevingui el que els membres vulguin que sigui.

X.S.: Els inicis sempre són complicats. La logística pren molt de temps i encara estem establint l'estructura que ens cal per tirar endavant el projecte que volem. La idea serà tenir trobades regulars, així ens acabem de conèixer tots. També tenim pensat convidar a personalitats i organitzacions de tots els àmbits a fer xerrades. Tenim la gran sort d'estar en una ciutat amb gent de molt nivell i, a més, molt internacional – hi passa molta gent important en els seus àmbits que mirarem d'aprofitar. Però hem d'anar pas a pas.

T.M.: Des que ens vam constituir fa uns mesos, ja hem celebrat algunes trobades entre els membres del Chapter. Avui en dia, l’objectiu principal és crear una comunitat d’exalumnes a la ciutat de Nova York, on de forma periòdica ens anirem reunint per fer trobades de networking tant personal com professional. A partir d’aquí, busquem crear relacions entre els membres que vagin més enllà de les trobades oficials, i crear una xarxa en la qual tots ens puguem donar suport quan una nou alumni es trasllada a la ciutat, busca feina, finançament per un projecte o qualsevol mena d’ajuda que puguem oferir relacionada amb Nova York.