Amb l’objectiu de fomentar la consolidació de la carrera professional del personal investigador nacional i estranger, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats convoca els ajuts a la consolidació investigadora que, enguany, rebran set projectes de recerca liderats per investigadors de diferents departaments de la UPF. Amb tot se n’executaran només sis, ja que un ha renunciat.  

Una xarxa sense fils per als drons i tecnologies d’IA per a sistemes de computació distribuïda i intel·ligent  

Els ajuts a la consolidació investigadora han finançat dos projectes de recerca del Departament d’Enginyeria de la UPF. 

Un és el projecte “Xarxes terrestres i no terrestres per a serveis aeris” (INTENSE), dedicat als vehicles aeris no tripulats (UAV), comunament coneguts com a drons, i a les seves necessitats de connexió wifi. Els UAV necessiten intercanviar quantitats ingents de dades a través de la xarxa, i més tenint en compte les seves potencials i futures aplicacions (el lliurament de mercaderies, les tasques de recerca i rescat, la mobilitat urbana...). Com que les connexions sense fils actuals estan concebudes des d’un paradigma terrestre, presenten limitacions per al funcionament dels drons. 

Aquesta recerca, doncs, pretén trencar els límits d’aquest paradigma i establir una xarxa sense fils 3D integrada, amb infraestructures tant terrestres com no terrestres, com les constel·lacions de satèl·lits o les plataformes aèries. El projecte, que ha rebut un ajut de 199.916 euros d’aquesta convocatòria, té com a investigador principal Giovanni Geraci, del grup de recerca WiSeCom (Wireless & Seure Comunications) del Departament d’Enginyeria de la UPF.

El segon projecte de recerca del Departament d’Enginyeria finançat per aquesta convocatòria és “EqBlankets (Intelligent Equilibrium Blankets for Distributed Computing Continuum Systems)”, l'investigador principal del qual és Schahram Dustdar. L'objectiu principal del projecte, que ha rebut una ajuda de 383.526 euros, és avançar en les tecnologies basades en la IA per als sistemes continus de computació distribuïda intel·ligent (DCCS, en les sigles en anglès). Els DCSS es caracteritzen per combinar l'ús de diversos ordinadors per resoldre un problema comú, de manera que tots formen un únic ordinador potent per afrontar reptes complexos. Són capaços de proporcionar prediccions ràpides i precises, així com la capacitat d'interpretar els resultats i permetre que el sistema aprengui com millorar-ne l'eficiència i la sostenibilitat. Els DCSS s'estan usant actualment per a la Internet de les coses (Iot) o els sistemes de computació al núvol com Edge, Fog o Cloud, a més de permetre el desenvolupament d'aplicacions clau per a la societat com els vehicles autònoms, la fabricació intel·ligent o diferents components de les smart cities.

L’herència del català i el castellà a l’exili

Un altre dels projectes finançats és “Preserving Linguistic Heritage: Spanish and Catalan as Heritage Languages in France” (HERITAGE), la investigadora principal del qual és Sílvia Perpiñán, del grup de recerca ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. El seu objectiu és investigar les característiques del català i el castellà com a llengües heretades a França, el país que, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), va rebre un major nombre de persones exiliades o migrades, un total de 465.000 només l’any 1939. Es calcula que la meitat van continuar vivint a França i que, en molts casos, van transmetre les seves llengües maternes als seus descendents. Més enllà de factors lingüístics, el context sociològic francès i el fet que els estudis previs sobre el català o el castellà com a llengües heretades s’hagin fet en països de parla anglesa, fan especialment rellevant i innovador aquest projecte de recerca, que ha rebut un ajut a la consolidació investigadora de 146.527 euros. 

Inestabilitat cromosòmica i nanopartícules per combatre el càncer

Del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS), s’han finançat dos projectes. El primer, titulat “La deficiència de RNF144B impulsa la inestabilitat cromosòmica potenciant l'evasió immune i la resistència a la immunoteràpia en el càncer de pulmó i limfomes”, està liderat per Ana Janic, que dirigeix el laboratori que investiga la biologia del càncer. Darrerament, s’ha associat la inestabilitat cromosòmica amb una baixa resposta a la immunoteràpia en pacients amb melanoma o càncer de pulmó. Per això, Janic i els seus col·laboradors volen estudiar com la manca de RNF144B, una de les proteïnes supressores de tumors que actua sota la batuta de la proteïna P53, condiciona la inestabilitat cromosòmica, la remodelació del microambient tumoral i, en definitiva, la capacitat d’evasió immune del tumor. Aquest projecte ha estat dotat amb un ajut de gairebé 200.000 euros. 

L’altre projecte finançat el dirigeix Pilar Rivera, investigadora principal del Laboratori de Materials Biomèdics Integradors i Nanomedicina al MELIS-UPF, i es titula “La nanoencapsulació i l’encaminament afegeixen valor terapèutic al tractament del PDAC”. El càncer de pàncrees és difícil de detectar en estadis primerencs, ja que és asimptomàtic i sovint es diagnostica quan la malaltia ja està molt avançada i el tractament difícilment el pot combatre. NanoTarg és una plataforma nanotecnològica orientada a incrementar l’esperança de vida dels pacients amb càncer de pàncrees. Ho fa encapsulant el principi actiu que s’utilitza en el tractament i dirigint-lo específicament al tumor. Amb aquesta estratègia, augmenta la disponibilitat del fàrmac i, per tant, és més efectiu. Aquesta tecnologia es pot extrapolar a altres tumors que expressen el mateix marcador, com són els de mama, ovari o pulmó. Aquest projecte ha obtingut un ajut de gairebé 200.000 euros.
 

Intel·ligència artificial per explorar sistemes de justícia d’arreu del món

L’ús de la intel·ligència artificial i de decisions automatitzades per part d’institucions públiques i privades representa un dels grans reptes als quals s’enfronten els sistemes judicials d’arreu del món. El projecte AIJust, liderat per Mireia Artigot, del Departament de Dret, pretén aportar llum a la disrupció que representa la intel·ligència artificial i els sistemes automatitzats per als sistemes de judicials i per als drets fonamentals des d’una doble perspectiva: d’una banda, (1) els sistemes judicials com a usuaris de sistemes d’intel·ligència artificial i de decisions automatitzades, i de l’altra, (2) els sistemes judicials com a adjudicadors de la legalitat de les decisions adoptades per o amb el suport de sistemes d’intel·ligència artificial o automatitzats.

Aquests dos elements s’exploraran des de perspectives normatives i experimentals.

El projecte està finançat amb 399.205,62 euros
 

Ajudes CNS2023-143700, CNS2023-144819, CNS2023-145543, CNS2023-144359, CNS2023-145384 i CNS2023-145515 finançades per MICIU/AEI /10.13039/501100011033 i per la Unió Europea NextGenerationEU/PRTR