Laia de Nadal: “Cada universitat hauria de tenir l’autonomia de decidir on enfoca la seva estratègia”
Laia de Nadal: “Cada universitat hauria de tenir l’autonomia de decidir on enfoca la seva estratègia”
Entrevista publicada a Barcelona Metròpolis. Juliol de 2024
És l’hora del cafè i a la plaça de la Mercè s’hi respira un ambient mandrós. Al número 10, però, l’activitat no s’atura. La rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia de Nadal, ens rep amb amabilitat i encara amb energia la sessió fotogràfica. La solemnitat del rectorat —sofàs antics, parets folrades de fusta fosca, quadres imponents— contrasta amb el passat de l’edifici, que durant més de mig segle va ser la seu de la societat Bosch y Cía, coneguda pel seu famós Anís del Mono. De fet, quan la universitat hi va instal·lar els òrgans de govern, es va trobar en una caixa forta una escultura del famós mico, inspirat en el mateix Charles Darwin. Després d’enretirar una pantalla que tapava el cartell que va pintar Miquel Barceló per a la inauguració del curs 1994-1995, comença l’entrevista.
Per què va decidir dedicar-se a la ciència?
No va ser un moment eureka, però recordo que, quan estudiava Veterinària, vaig tenir una assignatura de Biologia i Genètica Molecular a quart curs que em va encantar. La meva trajectòria és una mica estranya, perquè els veterinaris es volien dedicar tots a treballar amb animals, però jo amb aquella assignatura vaig veure la llum: em vaig enamorar de la biologia molecular. Després vaig provar de fer de veterinària uns mesos, però de seguida vaig veure que el que m’agradava era ser al laboratori, observar i contestar preguntes.
Això de contestar preguntes que no ha contestat mai ningú abans és el que més la va atreure de la ciència?
M’agrada molt observar i preguntar-me per què les coses funcionen com funcionen, i, després, anar al laboratori i veure si les respostes són veritat o no. Va ser un amor a primera vista. Vaig descobrir el que volia ser i no em va costar gens decidir-ho.
Al llarg de la seva trajectòria en el món de la recerca, quina fita ha assolit de la qual estigui especialment orgullosa?
En aquells moments la recerca la feia la gent que havia estudiat Farmàcia o Biologia. Que la fes una persona que havia estudiat Veterinària era estrany. I jo notava que em faltava base, però em vaig espavilar. Estic orgullosa perquè m’hi vaig posar i ho vaig aconseguir. També estic orgullosa d’haver-me escoltat a mi mateixa i haver estat valenta, perquè molta gent em deia que era millor que em dediqués al que havia estudiat.