El Campus Miró, coorganitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha conclòs la seva primera edició, celebrada del dilluns 3 al dijous 6 de juny. Les dues institucions organitzadores, la Fundació Miró i la UPF, fan un balanç positiu del campus, en què estudiants universitaris, investigadors i en general totes les persones interessades han pogut reflexionar i compartir punts de vista sobre art contemporani, investigació i comunicació, des d'una perspectiva oberta, interdisciplinària i aplicada.

Durant quatre dies, la Fundació Joan Miró s’ha transformat en un campus universitari, amb un ampli programa d’activitats, dividit en quatre jornades temàtiques sobre el procés de comissariat d'una exposició; el diàleg entre la investigació artística i la pràctica audiovisual; les metodologies aportades per les perspectives feministes i queer per a la producció de coneixement; i el valor dels documents com a obra artística.

La comissària i investigadora Dolors Rodríguez Roig, líder del Campus Miró, ha destacat la singularitat de l'esdeveniment: “es tracta d’un esdeveniment únic en un emplaçament únic, la Fundació Miró, en el qual la transversalitat de coneixement ha estat el motor principal donant lloc a un espai de diàleg, reflexió i transferència”.

El campus, organitzat en el marc de la Càtedra Fundació Joan Miró - UPF d'Art Contemporani,  ha comptat amb visites, xerrades i tallers sobre els quatre fils temàtics anteriors, totes elles gratuïtes amb inscripció prèvia. Les activitats les ha organitzades l'equip de la fundació, juntament amb personal docent i investigador de la Universitat. Els estudiants que hi ha participat també tenen l'opció d'acreditar 1 crèdit ECTS o un curs de formació específica (per al programa de doctorat). Les activitats de les quatre jornades temàtiques es resumeixen a continuació.

Com comissariar una exposició?

Durant la primera jornada, el dilluns 3 de juny, els participants han pogut descobrir què és i què implica el comissariat d’exposicions amb una xerrada i una classe pràctica de Dolors Rodríguez Roig, coordinadora i curadora d’exposicions de la Fundació Miró.  També s’han realitzat dues visites guiades i comentades a diferents recursos expositius permanents i temporals de la Fundació Miró amb Teresa Montaner (responsable de Col·leccions) i Martina Millà (Oficina d’Exposicions). Al llarg d’aquestes visites, els participants han gaudit de la Col·lecció Miró i l’edifici Sert o de les mostres d’Els nostres fantasmes viuen al futur de Tuan Andrew Nguyen i Lògica papallona d’Inari Sandell (Exposició del cicle Ens acompanyarem quan es faci fosc de l’Espai 13).

Laura Sentís i Daniel Zapater, de l’àrea de comunicació i màrqueting de la Fundació Miró, també han conduit un taller sobre com comunicar una exposició des del tríptic fins al reel i una altra de les activitats ha estat la sessió de cinema i col·loqui amb els directors del film "Miró Íntim (2023)", Meritxell Colell i Jordi Morató. Ana Ara, cap de l’àrea artística de la Fundació Miró, també ha rebut als assistents a l’inici de la jornada.

Com dialoguen la investigació artística i la pràctica audiovisual?

El diàleg entre investigació artística i pràctica audiovisual ha estat el protagonista de la segona jornada, del 4 de juny, que ha comptat amb una xerrada i muntatge d'un assaig audiovisual en directe sobre Pere Portabella. La presentació ha anat a càrrec de Ramon Balcells, investigador del Departament de Comunicació de la UPF, que ha reflexionat sobre la intervenció i resignificació de les institucions museístiques per part del director. Ivan Pintor, Glòria Salvadó i Ariadna Cordal, també professors i investigadors d’aquest mateix departament, també han fet una xerrada sobre el projecte de recerca “Motius visuals de l’esfera pública”, que analitza el significat de les imatges més icòniques dels diferents àmbits socials i cuturals. Del Departament de Comunicació de la UPF, també hi ha participat Jordi Balló i Matilde Obradors, per parlar sobre la complexa i fructífera relació entre la recerca i la creació.

A més, s’ha dedicat una taula rodona al Doctorat Industrial que s’està duent a terme a la Fundació Joan Miró, un projecte de creació sobre la història de les exposicions temporals de la institució, amb Ramon Balcells, Manel Jiménez Morales (vicerector d’Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC) i Dolors Rodríguez Roig (comissària i investigadora).  Finalment, la jornada s’ha tancat amb un taller en què Alba Gómez, responsable d’audiovisuals i premsa de la Fundació Miró, ha explicat els diferents projectes audiovisuals de la institució i ha proposat als participants posar-se a la pell d'un artista.

Què aporta la perspectiva feminista i queer a l’art?

Durant la tercera jornada, del dimecres 5 de juny, els assistents han pogut reflexionar sobre la perspectiva feminista i queer i sobre com aplicar-la a la Fundació Miró de la mà de l’artista i investigadora Banca Arias, que ha dinamitzat una visita dialogada i una conferència sobre aquest tema. Juntament amb el doctor en història de l’art, comissari i mediador, Víctor Ramírez Tur, Arias també ha impartit un taller sobre com intervenir en el museu des d’aquesta mirada.

A més, les professores del Departament de Comunicació de la UPF, Alba Cros i Violeta Kovacsics, han protagonitzat un diàleg sobre els encreuaments entre cinema, docència i pràctica feminista. La jornada ha acabat amb una conversa sobre gènere, literatura i editorial amb la coordinadora editorial Gemma Gallardo.

Quin valor tenen els documents com a obra artística?

La quarta jornada, de dijous 6 de juny, s’ha dedicat a la documentació com a obra artística. Per abordar el tema, s’ha comptat amb una xerrada de Toni Esparó, conservador de la Fundació Miró, que també ha fet una visita al seu l’Arxiu Col·lecció.

A més, Elena Escolar, conservadora, ha fet una xerrada sobre la biblioteca personal i els documents de treball de Joan Miró, oferint una visió més inèdita i íntima de l’artista. Tot seguit, ha conduït els participants a l’exposició “Obrir l’arxiu 03: 12 fustes i 52 peces diverses”, situada a l’avantsala de l’arxiu. D’altra banda, Pedro Larrègle, arxiver de la Fundació, ha reflexionat sobre el concepte de document, repensant-lo i ampliant-lo.

El Campus Miró ha acabat amb una conferència sobre la recerca i la restitució del tapisser Josep Royo, a càrrec del comissari, docent i investigador Carles Guerra, amb la presència de Manel Margalef, director del Museu Modern d’Art de Tarragona, abans de l’acte de clausura amb Ana Ara (cap de l’àrea artística de la Fundació Miró), Ivan Pintor (codirector de la Càtedra UPF-FJM) i Toni Rodon (Delegat de Transferència per Ciències Socials i humanitats a la UPF).