A tall de resum, oferim algunes pinzellades sobre el contingut de la conferència:

Punt de partida. Al professorat universitari se li pressuposa un cert nivell formatiu sense que li calgui capacitació en estratègies pedagògiques i didàctiques. Afortunadament, totes les universitats tenen Instituts de Ciències de l’Educació o unitats, en la Universitat Pompeu Fabra d’això s’encarrega el CLIK, que es dediquen a contrarestar aquesta necessitat.

Alfabetització digital. Tothom està alfabetitzat digitalment, cosa que no vol dir ser competent. La diferència fonamental és la capacitat d’aplicar les eines digitals a la resolució d’uns determinats problemes o a la consecució d’uns objectius específics. Si estem alfabetitzats podem utilitzar les eines, si som competents hem de demostrar que les sabem aplicar.

Competència Digital Docent (CDD). La competència digital (CD) és complexa, perquè integra 4 alfabetitzacions: la tecnològica, la informacional, la multimèdia i la comunicativa. El més habitual és oferir molta formació en les eines digitals, cosa que és una visió instrumental, fàcil des del punt de vista de la capacitació del professorat alhora que amb escassa incidència en el procés formatiu de l’estudiant i en la millora de la qualitat de la docència. Hi ha una altra visió de la CD, la metodològica, orientada a trobar el just equilibri entre la tecnologia, la pedagogia i el coneixement disciplinar; això és un repte, CD significa capacitat d’aplicar les eines digitals al procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Tothom és aprenent digital. A la universitat tant els estudiants com el professorat són aprenents digitals, i aprendre en el món digital és com entrar en un bosc, on hi ha possibilitats diverses. El docent no pot determinar quina porta agafaran els estudiants per entrar-hi. Ens agradaria trobar portes per entrar i, si n’hi ha, a vegades, ens les mouen de lloc. Per això, necessitem marcs i  models, eines per a l’avaluació de la CD, per organitzar-nos i no perdre’ns dins el bosc, com ho és el DigComp de l’Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado (INTEF).

La tecnologia ens canvia l’espai i el temps. Progressivament tenim més espais digitals que analògics. El docent no ha de planificar quant de contingut donarà, sinó promoure i facilitar la selecció de les eines, la quantitat de continguts que impartirà, les metodologies que utilitzarà tot pensant que l’estudiant aprengui i, per això, necessitem la tecnologia. 

Models híbrids. Tenim un sol món, el que té escenaris analògics i digitals i que, moltes vegades, els farem servir per separat i altres de manera conjunta. La tecnologia ens portarà a menys presència, a utilitzar les aules i els espais universitaris per a allò que al món digital no podem fer. Els models híbrids són els més eficients. 

Learning analytics. Amb la tecnologia podem recollir dades del procés d’ensenyament-aprenentatge en temps real i realitzar una valoració molt més potent de la que fem ara mateix. Els campus virtuals que tenim a les universitats, tot i ser limitats pel que fa al treball col·laboratiu i el procés d’avaluació dels aprenentatges, permeten treure informes en temps real amb informació més enllà de si ha accedit o no l’estudiant, que és l’ús més estès. La intel·ligència artificial ens servirà per automatitzar aquests processos.

I què fem metodològicament? Hauríem de treballar per reptes, on la tecnologia té un paper molt important. En l’aula invertida la tecnologia també té un paper fonamental i s’ha de planificar com s’aplica.

Hi ha dues bretxes: la digital, que té a veure amb l’ús (o no) de la tecnologia, i la cognitiva, entesa com la destresa per utilitzar la tecnologia. Ara mateix, a la universitat hi ha més bretxa cognitiva que digital. Totes les persones que arriben a la universitat estan alfabetitzades, tenen molta tecnologia, però no sempre són capaços de continuar aprenent amb la tecnologia. 

Una idea de conclusió. Cal integrar no només la tecnologia, sinó tot allò que hem de fer al procés d’aprenentatge i de formació. El més important és la part metodològica i competencial més que les eines digitals.

I per acabar, una invitació. Mercè Gisbert participa de l’Observatori de la CD Ecosistemes Digitals Sostenibles en Educació (EDSSE), que és una proposta de recerca empírica de cara a la millora de la CD del docent i de l’estudiant. Compta amb un repositori de pràctiques de referència utilitzant la tecnologia. A més, fa anàlisi de l’ús de la tecnologia a l’aula. Convidem al professorat que fa docència mediatitzada per la tecnologia a contactar amb l’EDSSE i beneficiar-se del seu feedback i assessorament.

La pròxima sessió del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària està prevista l’octubre de 2024 i versarà sobre l’educació per al desenvolupament sostenible. 

Més informació:

García, Melody, Morales, María J., i Gisbert, Mercè (2022). El desarrollo de la Competencia Digital Docente en Educación Superior. Una revisión sistemática de la literatura. RiiTE Revista interuniversitaria de investigación en Tecnología Educativa, 13, 173-199. https://doi.org/10.6018/riite.543011

Gisbert Cervera, Mercè, & Caena, Francesca (2022) Teachers’ digital competence for global teacher education. European Journal of Teacher Education, 45(4), 451-455. https://doi.org/10.1080/02619768.2022.2135855 

Gisbert-Cervera, Mercè, Usart, Mireia, & Lázaro-Cantabrana, José L. (2022). Training pre-service teachers to enhanced digital education. European Journal of Teacher Education, 45 (4), 532-547. https://doi.org/10.1080/02619768.2022.2098713

Paz Saavedra, Luis E., i Gisbert Cervera, Mercè (2023). Autopercepción del profesorado universitario sobre la competencia digital docente. Educar, 59(2), 437–455. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1614

Paz-Saavedra, Luís E., Gisbert Cervera, Mercè, i Usart-Rodríguez, Mireia (2022). Competencia digital docente, actitud y uso de tecnologías digitales por parte de profesores universitarios (Teacher digital competence, attitude and use of digital technologies by university professors). Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 63, 93-130. https://doi.org/10.12795/pixelbit.91652

Prats, Miguel A., i Gisbert, Mercè (2023). Las competencias digitales docentes como respuesta a los retos sociotecnológicos actuales. Revista Aloma, 41(1), 9-12. https://doi.org/10.51698/aloma.2023.41.1

Usart, Mireia, Lázaro-Cantabrana, José-Luis, Romeu, Teresa, & Gisbert-Cervera, Mercè (2024). Digital competence profiles of first year, pre-service teachers. Analysis in the Catalan university system, Teachers and Teaching, 1-18. https://doi.org/10.1080/13540602.2024.2313640

Usart Rodríguez, Mireia, Lázaro Cantabrana, José L., & Gisbert Cervera, Mercè (2021). Validation of a tool for self-evaluating teacher digital competence. Educación XX1, 24 (1), 353-373. http://doi.org/10.5944/educXX1.27080