El marc econòmic

Els pressupostos generals de l'Estat per a l’any 2018 van ser aprovats el 3 de juliol, després d’haver passat per un període de 6 mesos de pròrroga pressupostària. Al seu torn, aquests pressupostos van ser prorrogats l’any 2019 i per primer cop des de la restauració de la democràcia a Espanya, aquesta pròrroga no va donar lloc a l’aprovació d’uns pressupostos propis per a l’exercici.

En la data d’elaboració d’aquesta memòria, els pressupostos de l’Estat per al 2020 continuen sent els prorrogats amb vigència 2019, és a dir, els pressupostos prorrogats des del 2018.

A l’igual que el 2017, amb l’aprovació dels pressupostos del 2018, el govern de l’Estat pretenia continuar amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat financera de totes les administracions públiques, enfortir la confiança en l'estabilitat de l'economia espanyola i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d'estabilitat pressupostària.

L'assoliment d'aquests tres objectius anava encaminat a consolidar el marc d'una política econòmica orientada al creixement econòmic i la creació de l'ocupació. En aquesta línia, es perseguia l'objectiu prioritari de continuar reduint el dèficit públic i de complir els compromisos de consolidació fiscal amb la Unió Europea, en un context de ferm creixement econòmic, d'increment dels recursos tributaris i de confiança dels mercats a Espanya, gràcies en aquest mateix compromís i a les mesures adoptades pel govern en els últims anys.

A Catalunya, els últims pressupostos generals aprovats van ser els de l’any 2017 fins que, mitjançant la Llei 4/2020, de 29 d’abril, el govern de la Generalitat va aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya relatius a l’exercici 2020. Això ha comportat que els pressupostos de l’any 2017 hagin servit de base directament o indirecta al llarg d’un període de pròrroga pressupostària que haurà durat gairebé dos anys i mig.

 

Política pressupostària i financera

La Universitat Pompeu Fabra gestiona el seu patrimoni i les seves finances d'acord amb criteris administratius i pressupostaris. L’execució del seu pressupost s’ha dut a terme respectant els principis d’eficàcia i eficiència, de manera transparent, tot complint el marc legal vigent. Als efectes de normalització comptable, l'execució s'ha adaptat a les normes que, amb caràcter general, resulten d'aplicació al sector públic; en conseqüència, tot acte o operació amb transcendència econòmica ha estat enregistrat i justificat documentalment.

El pressupost de la Universitat per a l’exercici 2019 va ser aprovat pel Consell Social en sessió de 20 de desembre del 2018, per un import de 150.499.724,97 euros, 10,3 milions d’euros més que l’exercici 2018.

Amb un increment similar al de l’exercici anterior, és el segon dels últims cinc pressupostos que planteja un cert increment en l’assignació dels recursos destinats a l’activitat ordinària. També incorpora un creixement sostingut dels fluxos derivats de l’activitat amb finançament afectat (principalment projectes de recerca) i dóna resposta a l’aplicació de la normativa que en matèria salarial afecta a la Universitat.

Ha estat un pressupost elaborat de manera realista, però també exigent. Realista pel que fa als ingressos i a les despeses i exigent amb la gestió, l’eficiència i la planificació. D’això, se’n deriva que s’hagi pogut liquidar en equilibri amb un romanent genèric de 20.228 euros. El romanent de tresoreria ha totalitzat 38 milions d’euros, dels quals 45,3 compten amb afectació a finalitat. En conseqüència, el romanent genèric acumulat en aquesta data és negatiu, per un import de 7,3 milions d’euros.

D’altra banda, la Universitat ha continuat assumint el compromís de liquidar el deute contret com a conseqüència de la concessió de bestretes reintegrables destinades al finançament d’infraestructures científiques, i ha hagut d'afrontar el pagament del deute ajornat que va vèncer al llarg de l’exercici pressupostari i una petita part del deute corresponent a l'exercici mateix.

 

Pressupost i execució d'ingressos

El pressupost d’ingressos, aprovat per un import de 150,5 milions d’euros, s’ha incrementat en 43,5 milions com a conseqüència d’haver incorporat 42,3 milions de romanents afectats provinents d’exercicis anteriors i d'haver incorporat 1,2 milions d’ingressos de l’exercici, provinents sobretot de la subvenció rebuda per finançar la despesa derivada de la liquidació parcial de la paga extraordinària del 2013 (1,1 milions).

El pressupost s’ha liquidat per un import de 141,4 milions d’euros i la desviació global respecte al pressupost definitiu –romanents al marge– ha estat de -10,3 milions d’euros, en què destaquen les desviacions originades per les transferències de capital previstes per finançar projectes de recerca i per les bestretes reintegrables previstes com a avançament de subvencions amb la mateixa finalitat (-5,9 milions). Tampoc no es van rebre 3,3 milions d’euros de subvencions corrents.

Per la naturalesa de l’ingrés, amb 97,3 milions d’euros, els provinents de transferències corrents i de capital han tornat a ser els més significatius, que representen –com el 2018– un 69% de l’import total reconegut en l’exercici. La Generalitat de Catalunya, directament o indirecta mitjançant agències o altres organismes, torna a ser l’Administració amb un import més gran subvencionat (68,7 milions), seguida a distància de la Unió Europea i de l’Estat, amb 12,7 i 10,4 milions d’euros respectivament, tots imports molt similars als de l’any anterior.

Els drets reconeguts per matrícula (30,6 milions, import molt similar al del 2018), les prestacions de serveis (8,4 milions) i els ingressos procedents de concessions administratives (3,2 milions) han estat els altres ingressos més significatius de l’exercici.

​

Pressupost i execució de despeses

El pressupost de despeses de l’any 2019 té consignats 117,6 milions d’euros per a operacions corrents, 30,6 milions per a operacions de capital i 2,3 per a operacions financeres.

Les modificacions més significatives han estat conseqüència de la incorporació de romanents (36,9 milions d’euros en accions de recerca i 5,4 en altres activitats) i de l’ampliació de crèdits pressupostaris, per un import d'1,2 milions d’euros, la major part a causa de la liquidació de part de la paga extra del 2013, subvencionada per la Generalitat de Catalunya.

Les desviacions pressupostàries més importants s’han produït en les partides en què s’ha incorporat romanent. Per naturalesa, la inversió immaterial on es registra la despesa dels projectes de recerca ha estat la més significativa en aquest aspecte, amb 39,6 milions d’euros, seguida a distància de la despesa corrent en béns i serveis (7,3 milions), de la despesa de personal (5,8 milions) i de les transferències corrents (1,7 milions).

En relació amb l’execució del pressupost d’operacions corrents, destaquen els 77,3 milions d’euros de despesa de personal i els 28,1 milions d'euros de despesa corrent en béns i serveis, que representen un 93% de tota la despesa corrent de l’exercici. En total, s’han liquidat 113 milions d’euros en operacions corrents, import superior en un 5% al del 2018.

Pel que fa a les operacions de capital, s’han invertit 2,9 milions d’euros en actius materials, import lleugerament superior al de l’any anterior. També s’han gastat 19,8 milions en programes de recerca, import inferior en 1,2 milions al del 2018.

S’han pagat 1,8 milions d’euros d’operacions d’endeutament, tots relatius a bestretes reintegrables provinents de convocatòries estatals per al finançament d’infraestructures de recerca.

​

Inversió material

S’ha invertit 2,9 milions d’euros en infraestructures i equipaments, destinats majoritàriament a actuacions de renovació i millora. Aquesta inversió ha estat efectuada en edificis, construccions i instal·lacions (1,2 milions), en mobiliari i equipaments (0,8 milions), en equipament per al procés de dades (0,7) i en fons bibliogràfic (0,2 milions).

​

Situació financera i patrimonial

Els últims comptes anuals formulats en la data d’elaboració d’aquesta memòria corresponen als de l’exercici 2018, en què la Universitat va presentar un balanç amb 273 milions d’euros d’actiu, 226 dels quals corresponen al valor net del seu actiu no corrent. Els increments patrimonials pendents d’imputar a resultats, constituïts principalment per les subvencions de capital rebudes pendents de ser traspassades a resultats, són la partida més significativa del patrimoni net, amb 128 milions d’euros. Els deutes a llarg termini (61 milions) i els deutes a curt termini (45 milions) constitueixen les dues partides més significatives del passiu.

El resultat va ser de 2,2 milions d’euros, que mantenen la tendència d’obtenir resultats positius evidenciada al llarg dels últims exercicis. Amb aquest resultat, el patrimoni generat de la Universitat s’ha situat al voltant dels 4,6 milions d’euros.

En aplicació de la normativa vigent, la Universitat va adaptar els seus estats financers i patrimonials al Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya, aprovat per l’ordre VEH/137/2017, raó per la qual no presenten comparança amb els comptes formulats i aprovats l’exercici anterior.

 

Aprovació de comptes i auditoria

El compte general i els estats comptables (balanç, compte del resultat econòmic patrimonial, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i memòria) de l’any 2018 van ser aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 26 de novembre del 2019, un cop auditats per Faura-Casas auditors, que van elaborar un dictamen en què opinen que aquests documents expressen de manera significativa la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de la liquidació del pressupost de la Universitat.

En la data d’elaboració d’aquesta memòria, el compte general i els estats comptables de l’any 2019 estan sent formulats per tal que puguin ser auditats per Faura-Casas auditors, entitat adjudicatària del servei d’auditoria corresponent a aquest exercici.