Article publicat a La Vanguardia el 18 de juny de 2024

En la tasca de propiciar una economia d’alta productivitat és imprescindible comptar amb un compromís decidit de les universitats amb la recerca.

Expresso inquietud a partir d’un cas concret. El de la professora Sandra León, directora de l’ Institut Mixt Universitat Carles III de Madrid – Fundació Juan March de Ciències Socials, una institució d’un alt prestigi acadèmic. La professora León, a qui no conec personalment, va gaudir d’un càrrec acadèmic permanent (senior lecturer) a la Universitat de York i un examen dels seus mèrits acadèmics fa evident que són més que suficients per ocupar una posició permanent a qualsevol universitat espanyola. D’aquí que la Carles III, una universitat molt compromesa amb la investigació, la contractés l’any 2021. Però les coses s’han torçat. Amb unes eleccions a rector pel mig, una nova administració ha al·legat que l’anterior no havia inclòs en la convocatòria per a la plaça el que ara entén que és el requisit correcte d’acreditació prèvia (se li va demanar el certificat I3 de recerca i no l’acreditació Aneca, que inclou docència) i, molt pitjor, desvia la responsabilitat del que en tot cas seria falta de cura en la redacció de la convocatòria cap a la professora León perquè “desconèixer la llei no eximeix del compliment”. De debò s’està dient que complir estrictament i veraçment amb els requisits d’una convocatòria et pot posar en falta? No havíem quedat que vivíem en un Estat de dret?

Seguir llegint