“Dejar de pagar, porque era eso o comer”. Inseguretat residencial en infants i joves”, fet per Carla Virág Bereményi Peris, estudiant de l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, és el títol del treball guanyador de la XIX edició del premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, coorganitzat per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch.

L’autora, així com els altres estudiants finalistes, familiars, tutors, professors dels instituts i membres del jurat i de les dues institucions organitzadores, ha assistit a l’acte de lliurament del guardó, que ha tingut lloc el 24 de maig, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella.

El treball guanyador posa el focus en les conseqüències negatives que té per als infants i els joves estar exposats a no tenir un habitatge assegurat

L’acte ha estat presidit per Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, i ha comptat amb la presència de Clara Cortina, vicedegana de la Facultat, i Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i president de la Comissió Acadèmica de la Fundació. Ambdós són membres del jurat del premi, que està dotat amb 750 euros per al treball guanyador i 150 euros per a cadascun dels tres accèssits.

En la seva intervenció, Raquel Bouso ha afirmat: “La convocatòria d’aquest premi és, sens dubte, un tribut al gran llegat humanista d’Ernest Lluch; polític i doctor en Ciències Econòmiques que al gener d’aquest any hagués celebrat el seu 87è aniversari. El premi pretén mantenir viva la seva memòria, el seu pensament i la seva obra, així com fomentar el diàleg com a eina d’enteniment i de coneixement. Per tant, felicito, en particular, a la Fundació Ernest Lluch per haver arribat a la dinovena edició del premi.” Seguidament, Josep M. Carreras ha posat en valor la convocatòria i la continuïtat del guardó i ha agraït l’esforç de tots els participants, instituts i famílies.

La problemàtica de l'habitatge i la inseguretat residencial, perjudicial per als infants i joves

Carla Virág Bereményi Peris va estar acompanyada durant l'acte per Eden Corrales i Carlos del Amo, coordinador de Batxillerat i cap d’estudis de l’institut Jaume Mimó, respectivament. El seu treball ha estat tutoritzat per la professora de l'institut Mireia Trull i cotutoritzat per la professora de la UB Irene Sabaté, dins el programa FORCES d'aquesta universitat.

L'estudi se centra en la problemàtica de l’habitatge i de la inseguretat residencial, i ho fa a partir d’un plantejament molt concret i innovador: posa el focus en les conseqüències que té per als infants i els joves estar exposats a no tenir un habitatge assegurat: l’estudi demostra que aquestes conseqüències són negatives, tant pel que fa al seu rendiment educatiu com a la seva salut física i mental.

Per al jurat del premi, presidit per Abel Escribà Folch, degà de la Facultat, i format quatre vocals vinculats a la UPF (Clara Cortina, Jordi Guiu, Pere Jódar i Miquel Salvador) i tres a la Fundació Ernest Lluch (Josep Maria Carreras, Ferriol Soria i Joan Fuster), “el treball guanyador destaca per un excel·lent disseny de la investigació empírica i qualitativa, que combina entrevistes semi-dirigides i tècniques d’observació, així com per l’explícita escrupolositat en la cura dels elements ètics en els diferents aspectes i procés de la investigació.”

L’economia circular, la sexualitat femenina i el descarrilament del tren d’Olot del 1946, eixos dels tres accèssits

A banda de l’obra guanyadora, el jurat ha distingit tres accèssits: en primer lloc, “L'Economia Circular, una oportunitat davant l'abisme”, escrit per Àlex Corbalán Abajo, estudiant de l’Institut Damià Campeny de Mataró. En el seva proposta, l’autor exposa la resposta que planteja l’economia circular com a alternativa a l’esgotament del present sistema econòmic i les greus derivades mediambientals que ha portat associades, i ho fa proposant una sèrie d’indicadors per mesurar aquest procés de transició, concretament en l’àmbit sanitari.

El segon accèssit ha estat per l’obra “L'evolució de la sexualitat femenina: a partir del relat vivencial de cinc dones de diferents generacions”, fet per Mireia Cardona, estudiant de l’Institut Doctor Puigvert de Barcelona. El treball aborda una de les dimensions més íntimes de la revolució de gènere: les transformacions experimentades per les dones en la seva sexualitat, un tema important però difícil de tractar en temes de recerca. L’autora fa un estudi qualitatiu a partir de diverses entrevistes en profunditat a dones de diverses edats, amb una anàlisi de les seves experiències, manera d’entendre la sexualitat i experimentar plaer sexual.

El tercer accèssit és per a “Accident o sabotatge? El descarrilament del tren d’Olot l’any 1946”, escrit per Aniol Sucarrats Costa, alumne de l’Institut La Garrotxa d’Olot. En la seva obra, l’autor contrasta les diverses hipòtesis sobre les causes del descarrilament del tren d’Olot de 1946, que lluny de plantejar-se com un accident, recull la creença que podria haver estat causat per un sabotatge dels maquis. El treball ha servit com a base documental per a un còmic elaborat per un professional i per un pòdcast divulgatiu d’elaboració pròpia.

85 treballs que reflecteixen les preocupacions de la societat

La convocatòria del curs 2023-2024 del premi Ernest Lluch ha comptat amb la participació de 85 treballs vàlids (d’entre un total de 117 de rebuts), i les temàtiques que aborden, com en cada edició, són un reflex de les preocupacions de la societat. Així, alguns dels temes relativament nous que enguany s’han tractat han estat la crisi de l’habitatge, la realitat migratòria, la pulsió autoritària i la por a una democràcia en problemes, la desigualtat i les retallades de drets.

Segons l’acta del jurat, els treballs “són una esperança per encarar alguns dels reptes de la societat actual, que poden canviar la nostra manera d’ensenyar i aprendre, de treballar i viure. Per exemple, la fragmentació el poder global, la irrupció de la intel·ligència artificial i les conseqüències per a la vida educativa i acadèmica, o la reducció dels nivells de comprensió lectora que ens poden conduir cap a una societat mal comunicada i ignorant.”

El premi Ernest Lluch, que es convoca des del curs 2005-2006, s'ha atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic vigent en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya. Vol ser un homenatge a la figura d’Ernest Lluch “un valuós intel·lectual, un polític respectat i un comunicador enormement popular assassinat el 21 de novembre de 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d'universitat, articulista, tertulià... tot això era Ernest Lluch, i per tot això és recordat, reconegut i volgut.”