Diferents alumni, membres del chapter de Brussel·les i especialistes en la Unió Europea, van analitzar els reptes i les prioritats del nou mandat europeu en una nova sessió del cicle de webinars 2024 Amb Ulls UPF.

La taula rodona, moderada per Pau Ruiz trade and international relations a Hydrogen Europe i alumni del Grau en Global Studies, va comptar amb la mirada experta de: Pol Aixàs, EU Policy Advisor a la Delegació del Govern de Catalunya a la Unió Europea i alumni del Grau en Traducció i Interpretació; Mariona Espín, especialista en comunicació i relacions públiques a Politico UE i alumni del Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració; Sergi Corbalán, advisor de Greens-EFA al Parlament Europeu i alumni de la Llicenciatura en Dret; Marcel Planagumà, digital communications officer a ETNO i alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració, i Carlos Sokól-Szahin Criado, director de polítiques i afers públics europeus a EPPA i alumni del Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració.

Entre 6 i el 9 de juny els europeus i europees hem anat a les urnes per votar a les eleccions al Parlament Europeu, amb uns resultats inicials que apunten a una continuïtat d’Ursula Von der Leyen amb un govern de coalició centrista, però que podria també recolzar-se en l’extrema dreta.

Els ponents de la sessió van aprofundir en com el nou mandat s’haurà d'enfrontar a temes essencials com la participació electoral, el Green Deal, la política tecnològica o la política comercial.

Participació i percepció ciutadana

“Les xifres de baixa participació evidencien un dels grans reptes de la UE, que és el de comunicar”, va destacar Mariona Espín. Entendre què passa a Europa no és fàcil i la campanya electoral no ha aconseguit sortir de la EU Bubble: “Hi ha un salt important entre els temes que es debaten al Consell Europeu, com són el Green Deal, la digitalització o la transformació de la indústria, i els temes que preocupen als ciutadans, que són arribar a finals de mes, les ajudes socials o l’accés a l’habitatge, segons les últimes enquestes.”

En aquest sentit, Marcel Planagumà va aportar també el seu punt de vista sobre la campanya del Parlament Europeu d’aquest any, Use your vote (Fes servir el teu vot), que va començar al mes de gener. Tot i que el parlament fa servir tota mena d’eines públiques i privades per treballar la campanya i cuida molt també als creadors de contingut que arriben a públic més jove, “els mitjans de comunicació i els partits són els qui finalment tenen més impacte, ja que la major part dels votants és major de 50 anys i s’informa a través de mitjans tradicionals”. Planagumà va destacar també que "els comicis no són del tot europeus perquè cada país té les seves regles. Hi ha diferències en edat a partir de la qual es pot votar, dia de votació i hores, entre d’altres.”

La política climàtica i el Green Deal

Sobre la possibilitat que les polítiques climàtiques vagin cap enrere ara que Europa podria recolzar-se en un govern més de dretes, Carlos Sokól-Szahin va explicar com la Comissió Europea té dret d’iniciativa legislativa i també de preparar noves propostes, però que el Parlament Europeu té un marge d’influència limitat. És per això que “no hi ha un risc de backtracking.” Afegia que “hi haurà veus crítiques i obertures de lleis controvertides, però en termes generals els pròxims 5 anys s’espera la implementació del Green Deal (llei d’envasos, ecodisseny, eficiència energètica, renovables…).”

Per la seva banda, Sergi Corbalán va apuntar que “desmuntar el Green Deal no està previst, perquè ja s’ha demostrat que la indústria està implicada en implementar accions.” Va matisar, però, que en cas que la nova Comissió es recolzi en l’extrema dreta es podria tirar enrere alguna cosa: “Ja hem vist canvis molt ràpids en la política agrícola comú just abans de les eleccions.”

Carles Sokól-Szahin explicava que el Green Deal té la idea de promoure un model econòmic sostenible i competitiu. Per a ell, ara el repte és unir la sostenibilitat amb la competitivitat en un món en el qual països com Xina o Estats Units posen tots els recursos possibles per promocionar les seves indústries. “Com descarbonitzarà la UE? Com augmentarem el finançament i atraurem inversions privades…?” es preguntava.

Comerç internacional

En l’àmbit de comerç internacional, Sergi Corbalán va parlar de com la UE s’ha adonat que es depèn massa d’alguns països, com la Xina, i que cal fer una “estratègia de reduir els riscos de dependència i fer partenariats amb altres països”. De fet, apuntava que cal estar atents a si Trump és reelegit, perquè es poden posar en risc altres estructures internacionals o agreujar-se la tensió entre els Estats Units d’Amèrica i la Xina.

D’altra banda, sobre el proteccionisme en política comercial, el propi Corbalán va destacar que “de vegades, dir que algú és proteccionista és quasi un insult.” Va explicar que sempre cal veure cas per cas. Per exemple, si un país a Àsia que subvenciona empreses per posar panells solars fa que les empreses d’Europa hagin de tancar, les mesures no serien proteccionistes, sinó que serien de defensa. D’altra banda, un repte a futur és que s’espera una política comercial més verda que compti amb tothom, també per ajudar als països en desenvolupament en la seva transició ecològica i que ells mateixos puguin aportar: “Cal apostar per la transferència de tecnologies i la transferència de coneixement.”

Política tecnològica

Pel que fa a la competitivitat tecnològica, Pol Aixàs va comentar que a Europa hem sigut molt conservadors. "Venim d’una política liberal que ha volgut protegir els interessos tecnològics d’Europa enfront d’altres països més potents". En aquest sentit, s’haurà de veure com ho encara el pròxim comissari: “Si és més d’extrema dreta, entenem que podria anar en la línia del proteccionisme implacable dels interessos de les grans empreses, al contrari del que ha fet la comissària Margrethe Vestager.” En els últims cinc anys, hem vist dues legislacions sobre ciberseguretat, ara estem en les fases de la implementació i s’ha de veure com es farà, i aquí la comissió i el cap de la competitivitat seran clau en determinar si Europa segueix en línia d’innovació (millorar i incrementar l’output de la tecnologia a Europa) o si caurem en una teoria més imperialista.

Marcel Planagumà, en referència la xarxa de telecomunicacions, va afegir que “posar a Europa al capdavant mundial encara queda molt lluny.” Per això, seria necessària “una millora de la situació financera, una millora de la infraestructura i una menor fragmentació de les companyies que ofereixen el servei.” A tall d’exemple, va destacar possibles accions com la creació del mercat paneuropeu de comunicacions, reduir el nombre d’operadors o construir-ne de transnacionals, perquè si no es creen empreses a certa escala és difícil que es pugui liderar a escala global, i això es faria extensiu a crear un mercat únic també en altres àmbits estratègics.

Catalunya com a hub tecnològic del sud d’Europa

Sobre el paper de Catalunya i la seva posició dins d’Europa, Pol Aixàs va posar en context que Catalunya és la seu d’un dels nou supercomputadors de la Unió Europea, el MareNostrum 5, gestionat pel Barcelona Supercomputing Centre i capacitat per proporcionar computació d'altes prestacions (High Performance Computing)”. S’ha avançat molt també en el tema de les dades sanitàries, hi ha la Fundació TIC Salut Social i el Biocat, i té una de les aplicacions mòbils de salut més avançades (La Meva Salut). En aquest sentit, “Catalunya pot aportar molt al desenvolupament tecnològic d’eines per integrar i unir els diferents sistemes de salut europeus”. 

Un dels reptes, va destacar Aixàs, seria “veure què fem amb altres regions que també són competitives en aquest àmbit i com es podran adaptar unes i altres als temes legislatius supranacionals.”