Martín Rodrigo y Alharilla, professor titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats i investigador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la UPF, va encapçalar el projecte col·lectiu de recerca  “Memoria y lugares de memoria de la esclavitud y el trafico de esclavos en la España contemporánea”, finançat per l’Agència Estatal de Investigación d’Espanya.

La feina feta va ser ingent, però segons explica, “a banda dels resultats de la nostra recerca, en format de llibres i articles acadèmics, ens semblava que calia buscar fórmules de divulgació que poguessin arribar al conjunt de la població de manera amena. Per això, vam decidir crear un portal web, amb la voluntat de fer arribar al gran públic bona part dels resultats del projecte”.

Martín Rodigo y Alharilla: "Tots i cadascun dels punts assenyalats en el mapa estan directament vinculats al nostre passat esclavista"

España esclavista és una eina divulgativa sobre el passat esclavista espanyol, que té com a objectiu mostrar i posar de relleu els nombrosos rastres materials del passat esclavista espanyol, el qual perviu en l’actualitat en molts pobles i ciutats. De fet, Espanya va ser l’últim país europeu en abolir l’esclavisme en les seves colònies (a Cuba, no es va fer fins al 1886), i és destacable la presència de comerciants i de bucs de negrers espanyols en el tràfic d’esclaus transatlàntic, especialment durant el segle XX.

Un mapa interactiu d’Espanya que permet localitzar l’empremta esclavista

La part central del portal és un mapa de l’Espanya peninsular on s’assenyalen aquells indrets que evoquen una relació directa amb el passat esclavista espanyol i en els quals encara es conserva aquest llegat. “El mapa inclou fonamentalment edificis (comprats o construïts per persones vinculades al tràfic de persones esclavitzades o a la seva explotació en un context colonial), però també carrers, estàtues i llocs emblemàtics. Tots i cadascun dels punts assenyalats estan, per tant, directament vinculats al nostre passat esclavista”, explica Martín Rodrigo y Alharilla.

Actualment, el mapa inclou un total de 137 punts referenciats, dels quals 78, és a dir, un 57% del total, es localitzen a Catalunya. Sobretot, en ciutats com Barcelona (30), Vilanova i la Geltrú (22) i Sitges (15). Altres llocs d’Espanya que també tenen força referències són les ciutats de Cadis (16) o Madrid (13). A Barcelona, per exemple, alguns dels punts documentats són la part del monument a Antonio López que resta a la Plaça d’Idrissa Diallo; diversos edificis de l’Eixample, del Passeig d’Isabel II o el carrer dedicat a l’indià Josep Xifré Casas.

Més continguts per conèixer a fons el passat eslavista espanyol

A banda del mapa interactiu, la web inclou altres seccions, com són recursos en línia (enllaços a diverses webs, bases de dades i repositoris digitals de caràcter internacional sobra l’esclavisme i el comerç de persones esclavitzades), documents (selecció de lleis, normes i publicacions relacionades amb el passat esclavista espanyol, tant proesclavistes com antiesclavistes) i estudis (selecció d'estudis i publicacions dels membres i col·laboradors del projecte, accessibles en línia i gratuïts).

Però com recalca el professor d’Història Contemporània de la UPF, no es tracta d’una foto fixa: aquesta web estarà en constant construcció, perquè “tot i que ja hem incorporat molta informació, encara ens en queda molta per incloure. Podem dir, a tall d’hipòtesi, que potser hem incorporat només un 50% de les entrades que finalment tindrà el portal. La resta, les anirem afegint progressivament”, assegura.

A banda de Martín Rodrigo y Alharilla, investigador principal i coordinador del projecte, els altres membres, la majoria dels quals historiadors (però també trobem economistes i gestors culturals i museístics) són: Mònica Álvarez Calderón, Óscar Álvarez Gila, Lizbeth Jhoanna Chaviano Pérez, María del Carmen Cózar Navarro, Adrià Enríquez Álvaro, Lydia Patrana Jiménez, Eduard Rama Corredor, María Vázquez-Fariñas; i com a col·laboradors, Josep Bargalló Valls, Jesús Cosano Prieto i José Miguel López García.