La teoria sobre els «Sants Culturals» de Dovic i Helgasson ha estat el punt de partida de l’anàlisi sobre la recepció d’escriptors de totes les llengües peninsulars. Un mètode que ha estat aplicat a uns autors d’una cronologia dilatada, santificats a partir del segle XIX però també d’altres que, essent del segle XX, han seguit processos paral·lels.

El professor Santi Pérez-Isasi de la Universitat de Lisboa va presentar el cas de l’escriptor del barroc Calderón de la Barca: en el seu segon centenari (1881) hi va haver un intent fallit de canonitzar-lo. Des de la mateixa universitat, Angela Fernandes, ens va presentar Camoes des de l'apropiació ibèrica de l’escriptor portuguès. Sobre literatura portuguesa el professor Antonio Sáez Delgado de la Universitat d’Évora va parlar del cas de Fernando Pessoa: malgrat no existir una edició de consens de la seva obra completa, la seva popularitat a partir dels heterònims el situa com un autèntic sant cultural.

Els escriptors bascos van tenir un paper central en el seminari i va ser una gran oportunitat per descobrir noms que molts dels assistents desconeixíem.  Es van presentar estudis sobre Bizenta Moguel a cura de Miren Gabantxo; l’autor teatral José M. Ipaguirre a cura de Karlos del Olmo; José Mari Aguirre analitzat per Paulo Kortazar; Esteban Urkiaga (Lauaxeta) per Jon Kortazar; Gabriel Aresti presentat per José Antonio Morlesín i Sussana Jodra; i el cas de Xabier Lete i Mikel Laboa analitzats per Jon Martin. També es va presentar el cas de Roberto Laxat, escriptor basc establert a EUA, a cura d’Alison Posey de la Universitat de Pepperdine a Califòrnia.

La professora de la Universitat d’Extremadura, Iolanda Ogando, va presentar el cas de Rosalía de Castro com una santa cultural que ha transcendit fins a l’actualitat, tot destacant interessants elements que es poden interpretar com a «Post Literatura». Un cas similar al que va presentar Carme Torrents, de la Universitat Pompeu Fabra, sobre la santificació del poeta Verdaguer fins a esdevenir una marca. La literatura catalana va ser abordada també pel professor de la Universitat de Barcelona, Bernat Padró, va presentar la figura de Joan Fuster, el qual malgrat la seva popularitat en determinats sectors de la societat s’escapa de la canonització oficial, i Jesús Revelles, de la Universitat de les Illes Balears, va parlar de com Josep Pla va contribuir a la seva pròpia canonització.

En resum, es va dibuixar una panorama sobre la santificació o no santificació de quinze escriptors en llengües ibèriques. Poder homologar el cas d’autors de literatures hegemòniques amb altres minoritzades posa en evidència que ens calen molts estudis de conjunt sobre aquesta temàtica que obre grans potencialitats per a la investigació.

Carme Torrents Buxó, ESCORE