La contribució de la mare a la composició de la microbiota del nounat està ben documentada. Ara, un nou treball publicat avui a Cell Host & Microbe mostra la important contribució dels pares a la composició dels microorganismes que colonitzen l'intestí d'un bebè. A més, l'estudi confirma que la transferència de microbiota fecal materna (FMT per les seves sigles en anglès) en bebès nascuts per cesària pot ajudar a corregir les alteracions de la microbiota que solen observar-se en els bebès que no neixen per via vaginal.

Els fetus tenen tractes gastrointestinals estèrils, i els cossos dels bebès es colonitzen durant i poc després del naixement. Aproximadament la meitat de les soques presents en l'organisme dels bebès procedeixen de l'intestí matern. Això va portar els investigadors a plantejar la hipòtesi que altres persones en estret contacte amb el bebè podrien contribuir a la resta, proporcionant una font estable de soques microbianes associades a la bona salut.

“Aquest estudi aporta dades significatives sobre com es colonitza un nounat”, afirma Willem M. de Vós, autor principal i coautor de l'estudi, de la Universitat de Wageningen i la Universitat de Hèlsinki. "El paper del pare pot ser petit, però cal no desestimar-lo. És probable que el mateix ocorri amb altres persones que tenen un contacte estret amb el nounat".

“Estem molt contents d'haver trobat aquesta connexió”, afegeix el coautor Nicola Segata, de la Universitat de Trento. “Això ressalta la importància d'estudiar també altres contribucions microbianes, com les dels germans i les dels companys de guarderia”. El grup de Segata va aportar l'anàlisi computacional, mentre que el grup de de Vós va dissenyar l'estudi.

Els nounats reben la seva primera microbiota de les seves mares, però altres individus pròxims (com els pares) complementen la seva contribució

"L'any passat vam demostrar que existeix una àmplia transmissió del microbioma entre adults en estret contacte social. Ara, ens entusiasma tenir la confirmació que això també ocorre en els nounats: reben la seva primera microbiota de les seves mares, però altres individus pròxims (com els pares) complementen la seva contribució. Cosa especialment important per als nadons nascuts per cesària", afegeix Mireia Vallès - Colomer, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i coprimera autora de l'estudi.

La interacció pare-fill, essencial per completar el microbioma del nounat

Inspirat per la seva pròpia experiència com a pare, de Vós fa molts anys que estudia la microbiota dels bebès i com es colonitza el seu tracte gastrointestinal després del naixement. L'octubre de 2020, ell i els seus col·legues van publicar a Cell un estudi que confirmava que exposar als nadons nascuts per cesària a la microbiota de la seva mare just després del part era segur i eficaç per a donar als bebès una composició microbiana més semblant a la dels bebès nascuts per via vaginal. Els bebès van rebre una petita quantitat de la microbiota fecal de les seves mares poc després de néixer.

Aquest nou treball ofereix dades de seguiment d'aquest estudi, així com noves recerques sobre la contribució dels pares a la composició microbiana dels bebès. Els autors afirmen que, atès que els parts per cesària representen actualment una quarta part dels naixements a tot el món, hauria de prestar-se més atenció a la creació d'un equilibri saludable de la microbiota intestinal en aquests bebès.

Els investigadors van dur a terme anàlisis metagenòmiques de mostres fecals de nounats i dels seus pares. Van buscar la presència d'una àmplia gamma de soques bacterianes al llarg del temps. En el cas dels bebès que van formar part de l'estudi anterior, van confirmar, mitjançant anàlisis de seguiment de fins a un any, que el TFM matern reduïa significativament els nivells de soques bacterians potencialment patògenes fins un any després.

En l'estudi més recent, es van comparar els microbiomes fecals de bebès (21 nascuts per cesària i 52 per via vaginal) dels quals es van prendre mostres longitudinals durant un any amb els de les seves mares i pares. Van descobrir que moltes de les soques trobades en els nadons de 3 setmanes, 3 mesos i 12 mesos procedien del pare, no de la mare. Entre elles es, va identificar Bifidobacterium longum, que se sap que utilitzen els oligosacàrids de la llet materna, tot i que poden procedir del pare i no de la mare.

“Saber que el pare contribueix substancialment al microbioma en desenvolupament del bebè subratlla l'important paper de les interaccions físiques i socials entre el nounat i el seu pare, així com amb altres membres de la família”, afirma Segata. “Esperem que aquest estudi ajudi a conscienciar sobre aquestes importants contribucions”.

Els resultats d'aquest estudi són fruit de la col·laboració internacional d'investigadors de la Universitat de Wageningen Hèlsinki i Trento, que han dirigit l'estudi, amb la Universitat Pompeu Fabra, l'Hospital Universitari de Hèlsinki, l'Institut Finlandès de Salut i Benestar i l'Institut Europeu d'Oncologia IRCCS.

Article de referència:

Dubois et al., Paternal and induced gut microbiota seeding complement mother-to-infant transmission, Cell Host & Microbe (2024), https://doi.org/10.1016/j.chom.2024.05.004