30/05/08

Les situacions d'emergència generen conflicte entre el mitjans i els gestors institucionals

El 29 de maig, a l'auditori de l'edifici Rambla, va tenir lloc la defensa de la tesi doctoral titulada Protocols, actors i comunicació institucional en episodis d'emergència. Estudi de la gestió informativa de l'esfondrament d'un túnel del metro al Carmel de Barcelona, a càrrec de Carles Pont , professor del Departament de Comunicació de la UPF ,dins el programa de doctorat en Comunicació Social, que ha estat dirigida pel professor Josep Gifreu. El tribunal presidit pel catedràtic Josep M. Casasús, va estar composat pels doctors Salvador Alsius, Maria Corominas, Ferran Sáez i Josep Espluga, i van atorgar a la memòria la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat.

La tesi doctoral estudia els processos de producció de la informació per part dels mitjans de la comunicació i la gestió comunicativa institucional en episodis d'emergència. L'autor ha posat especial èmfasi en l'estudi de com es difonen les notícies informatives pel que fa als actors, les fonts d'informació i el respecte deontològic, principalment.

Una de les hipòtesis de sortida d'aquesta recerca ha estat considerar que en situacions d'emergència es genera conflictivitat professional entre els mitjans de comunicació i els gestors institucionals. L'estudi s'ha abordat des d'una perspectiva teòrica multidisciplinar que ha tingut en compte, entre d'altres, el nou paradigma de Beck (1998) sobre “societat de risc”. També ha tingut en compte la teoria i la sociologia de la comunicació, i més específicament, el marc teòric del periodisme i de les relacions públiques.

L'esfondrament d'un tunel del metro al Carmel, com a estudi de cas

Per caracteritzar la conflictivitat esmentada en situacions excepcionals, la tesi ha realitzat un estudi de cas a partir del conegut episodi de l'esfondrament d'un túnel del metro al barri barcelonès del Carmel, el 27 de gener del 2005. Una anàlisi de contingut de la informació emesa per quatre mitjans televisius i quatre mitjans impresos sobre l'incident, ha posat de manifest que els mitjans tendeixen a mostrar preferentment el grau de controvèrsia política que suscita el cas, que els protocols espanyols de comunicació en situació de risc han quedat obsolets i que la informació requereix 'una major integració entre les diferents institucions implicades.

Conclusions generals del treball

A partir de les conclusions extretes de l'estudi de cas, de les aportacions més significatives de l'àmbit internacional pel que fa a la comunicació d'emergències i de l'anàlisi crític de la legislació, la normativa i els protocols espanyols, la memòria confirma la forta conflictivitat entre sectors professionals implicats; la manca de protocols de gestió informativa d'emergència a Catalunya; la tendència dels mitjans a privilegiar les fonts d'informació de caràcter polític; els avantatges i la pertinença d'emprar i implementar noves tecnologies de la informació i les comunicacions, sobretot en aquestes ocasions especials. Una de les aportacions més rellevants del treball és que l'autor elabora una proposta d'actuacions informatives,millorada i raonada, a tenir molt en compte davant de futures situacions de risc.

Carles Pont i Sorribes (1974) és diplomat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Lleida (1997); Llicenciat en Periodisme, per la UPF (1999) i doctor en Comunicació Social per la UPF (2008). És professor de la Facultat de Periodisme des del 2001 i és també professor del programa d'Estudis Hispànics de la UPF des del 2003. Com a línia principal de recerca, els darrers anys s'ha especialitzat en els estudis de comunicació i percepció de risc, tema del qual és autor de diversos articles, capítols de llibre i comunicacions a congressos.